Resultats de la cerca per a: schachenhaus

#rutaBayern: Pürschlinghaus

Si Garmisch-Partenkirchen ofereix desenes de rutes de senderisme, les valls veïnes a Ammergauer Alpen són igualment interessants en aquest sentit –i des del punt de vista patrimonial, doncs allà trobem escenaris com la Wieskirche, el claustre d’Ettal o el palau de Linderhof–.

Algunes d’aquestes rutes comencen des dels pobles d’Oberammergau i Unterammergau, amb el Klammspitze (1.924 m) com punt de referència. Una de les més senzilles és la denominada ascensió al Pürschling (1.564 m), que començant a Unterammergau suposa un desnivell acumulat d’uns sis cents metres a salvar en una distància aproximada de 5,5 quilòmetres per camins relativament amples, ben senyalitzats i nets durant pràcticament tot l’any –tot i la lògica presència de neu i glaç durant l’hivern–.

Els Alps amb la Pürschlinghaus en primer terme

Els Alps amb la Pürschlinghaus en primer terme

Segons la senyalització disponible i el mateix club alpí alemany (DAV), la pujada des d’Unterammergau comença –relativament suau– al Schleifmühle i necessita d’unes dues hores de caminata per a arribar a la denominada Pürschlinghaus, una cabanya amb un minúscul biergarten que per la seua ubicació recorda a la Schachenhaus. Al respecte, com curiositat, val a dir que on ara hi ha la Pürschlinghaus, construïda cap al 1970 i denominada oficialment August-Schuster-Haus, hi havia una altra edificació anterior que fou utilitzada en el seu dia pel rei bavarés Maximilà II -pare de Luis II, impulsor de la Schachenhaus–.

Diferents rutes per a pujar a Pürschling o el Klammspitze

Diferents rutes per a pujar a Pürschling o el Klammspitze. /WEB DAV

Una vegada a Pürschling, on és possible arribar en menys de 90 minuts si es puja a un ritme lleuger, les vistes de la vall de Linder són impresionants, com les de les valls alpines anteriors amb cims com el Zugspitze ben a la mà, en funció de l’oratge. Hi ha la possibilitat de seguir la marxa ascendent uns metres cap al Teuffelstättkopf (1.758 m) o fins i tot intentar assolir el Klammspitze (1.924), el que pot ser un problema per la distància que el separa de Pürschling. De fet, es recomana pujar aquest cim des del palau de Linderhof, just a l’altra banda de la vall que Unterammergau i Oberammergau.

En línies generals, aquesta ruta o qualsevol de les variants que ofereix –i els pics adjacents– poden proporcionar una fantàstica excursió de migdia o dia complet, envoltats de muntanyes, boscs alpins i rierols. La variant estándart està catalogada com intermèdia, pel que és recomanable per a tot tipus d’excursionistes, encara que n’hi ha alternatives una mica més complicades.

purschlinghaus_vall

Vista des de la Pürschlinghaus

purschlinghaus_pujada

Part final de la pujada, en hivern

Nota per al viatger
* Tant el web del club alpí com la pàgina de turisme d’Ammergauer Alpen proporcionen informació amb mapes per a completar l’excursió i les diferents variants de forma segura. Els camins, en qualsevol cas, estan perfectament senyalitzats.

Més posts de viatges sobre Baviera a:

rutaBayern

Königshaus am Schachen: refugio de Luis II a 2.000 metros de altitud

Dudo que algún día llegue a ser un echte Bayerisch –bávaro auténtico–, tampoco sé si es la idea, pero poco a poco voy aprehendiendo algunas cosas que me gustan de esta tierra que en estos momentos es la mía. Una de ellas es el entusiasmo de la gente con sus montañas y la naturaleza en general. Este domingo hemos tenido una ración gigantesca, de monte, tan grande como una ruta de 20 kilómetros en Garmisch-Partenkirchen en busca del refugio de montaña del rey Luis II en Schachen, a 1.866 metros de altitud. Llegando desde Múnich en el tren hemos empezado la caminata en el pueblo, a una cota 700 y empezando a subir a través del Partnachklamm, un desfiladero fantástico que se toma junto al viejo Estadio Olímpico de Esquí. Todavía frescos, la ruta ha ido tomando altura a través de senderos tan empinados como estrechos y pedregosos. Algo más de tres horas hemos necesitado, una menos de la prevista por la señalización, para llegar a la cima del Schachen pasadas las dos de la tarde, molidos. En cualquier caso, una vez allí diría que lo más curioso ha sido encontrar de repente a decenas de montañeros, desde niños de 10 años hasta señoras por encima de los 70. Y una cervecería y hasta un servicio de visitas guiadas para conocer al detalle el antiguo refugio real –una cabaña de madera construida entre 1869 y 1872–. Mariola, con su lucidez habitual, ha definido la escena: “Esto es increíble, te plantas en los Alpes a tocar de un glaciar y te sale un biergarten de la nada”. Lleva razón, y empiezo a pensar que aquí los caminos no conducen a Roma; en Baviera elijas el camino que elijas acabas en un biergarten. En fin, pese a la niebla que nos ha impedido disfrutar del Zugspitze –enfrente mismo de nosotros–, hemos tenido la oportunidad de ver una parte del valle con Partenkirchen a nuestros pies para retomar rápidamente, tras comer, el mismo camino por el que habíamos venido, con la intención de regresar a buena hora. Hablando de pies y de horas: ocho horas hemos invertido en total en la excursión, perfecta para senderistas tan sedientos de media montaña como neófitos; sobre los pies, ni los sentimos a estas horas ni creo que los recuperemos plenamente en unos cuantos días. Como siempre, la cámara nos ha acompañado:

Partnachklamm

Partnachklamm

Partnachklamm

Partnachklamm

La Königshaus am Schachen y el valle

La Königshaus am Schachen y el valle

La Königshaus am Schachen

La Königshaus am Schachen

Montañeros en Schachen

Montañeros en Schachen

Nuestro itinerario. /SCHACHENHAUS.DE

Nuestro itinerario. /SCHACHENHAUS.DE