Seca i assolellada, aquesta tardor avança al temps que les fulles seques ho envaeixen tot. A Munic, ningú no les arreplega i no ho faran mentre no siga un treball definitiu. N’estic convençut, ja ho he vist. A la muntanya, les fagedes van de verd a groc i de groc a vermell, tot un espectacle. Un espectacle que tot i que també he contemplat mil una vegades encara no he avorrit. Com? I si queda alguna estona lliure: una passejada pel bosc, humit, fresc, per ara farcit de fongs mentre s’acosta el fred i la neu. Quina llàstima que no sóc capaç de trobar-ne ni un, de bolet, dels que llençaria a la paella amb total tranquil·litat.