Category: Singapur

Singapur: cinc raons per a passar la nit a un hotel càpsula (i cinc per a no recomanar-ho)

Cinc milions de persones on fa un parell de dècades en vivien dos —no es pot dir però que hi haja un problema d’espai—, molt de negoci, innegable prosperitat i, probablement, un mercat immobiliari un pèl sobrevalorat. Resultat: comprar un apartament de 100 metres quadrats al centre de Singapur pot costar uns deu milions de dòlars singapuresos —al canvi d’ara, uns set milions d’euros—, accedir-ne a un de llogat entre 3.000 i 10.000 al mes, mentre que una nit d’hotel rarament baixa de 150. Així les coses i, haig de reconèixer, pecant una mica d’esnobs, la primera de les dues nits a la ciutat l’hem passada a un hotel càpsula —n’havia sentit parlar tant—. L’escollit fou The Pod – Boutique Capsule Hotel, una espècie de temple per als bojos del disseny i les bones formes, tot i que en petites dosis / amb la butxaca a mitges. Després de passar-ho, aquest és el veredicte, o cinc raons per les que paga la pena pernoctar a un hotel càpsula (i cinc més per les que no ho recomanaria):
20140225-020135.jpg

20140225-020113.jpg

1. S’ha de provar tot en esta vida o el plaer de la primera vegada (el qual, per cert, és totalment innecessari en aquest cas si no és per qüestions monetàries).

2. La sensació de dormir en una cosa similar a un nínxol. S’ha de reconèixer que el nostre cau tenia les dimensions d’un llit de matrimoni i com 90 centímetres d’alt. (Això mateix: la sensació de dormir en un nínxol, gens recomanable per claustrofòbics. Al principi potser dóna gustet, però més enllà d’unes hores cansa. A més, la manca d’espai privat, per exemple, dificulta activitats imprescindibles per al viatger com la tradicional escampada de roba que hom fa a les habitacions d’hotel o instants d’intimitat obligada com el de canviar-se. Un quiqui? impossible.)

3. La manca de llum natural permet dormir sense fi, a no ser que et destorbe qualsevol soroll. (Exacte, la mancança de llum solar al compartiment fa que no hi ha qui s’alce del llit.)

4. Es compensa la falta de dutxes i serveis bàsics a l’habitació amb serveis compartits de qualitat. Al Pod, per exemple, tot està pensat i dissenyat amb cura. I net. (Com que les dutxes o l’aseo són compartits per una pila de gent, hi ha cues per fer-los servir a primera i última hora del dia).

5. Tot està molt més ben estudiat i atès que a un hostel normal i corrent. (Sense deixar de ser un alberg, pel fet de ser-ho per a postmoderns costa força més.)

Així les coses, qualificaria l’experiment com tota una festa que no tenim prevista repetir mentre no siga estrictament necessari. La segona nit, per cert, l’hem passat a un hotel de disseny acurat, i quatre estrelles ben justificades, per només 20 euros extra. Habitacions diminutes que permeten abaixar el preu de les més bàsiques sense renunciar per això al comfort. Una paradoxa, el nom: Big Hotel. Més gran i molt millor que una pastilla.

Anuncis

Los 20 minutos de Singapur

Que no cunda el pánico, el formato exprés se impone, pero a los tours de cuarto de hora todavía no hemos llegado. Menos mal. A Singapur esperamos darle dos días de nuestras vidas, menos que nada. Ahora bien, exactamente veinte minutos es el tiempo que nos ha dado el conductor de nuestro autobús a los pasajeros cuando nos ha hecho bajar del vehículo justo antes de cruzar la frontera entre Malasia y Singapur. “Tenéis que coger todas vuestras pretenencias, en el coche no puede quedar nada; el que no esté al otro lado dentro de veinte minutos tendrá que buscarse la vida”. Es decir, que o nos dábamos mucha prisa o nos íbamos a quedar tirados como dos colillas. Como para perder más tiempo después de un tortuoso viaje de medio día desde Malaca… Así es que nos hemos puesto las pilas, hemos echado una carrera por los abarrotados corredores de las instalaciones singapurenses de control fronterizo, nos las hemos ingeniado para pasar por el mostrador de expedición de visados menos concurrido, hemos encontrado el único escáner de equipajes libre de colas y hemos alcanzado resoplando el autobús más pronto que tarde. Pero no iba en broma, nuestro buen chófer indio, ya que cinco minutos después hemos salido sin esperar a, como poco, una veintena de personas que, efectivamente, se habrán tenido que buscar marina. Muchos de ellos, hay que decir, parecían viajeros locales a los que posiblemente les beneficiaran otras conexiones. No era, ni de largo, nuestro caso. Por cierto, exhaustivos controles migratorios, tecnología punta, control de maletas, normas y prohibiciones, calor y rascacielos de fondo, así se entra a Singapur (por tierra).