Tagged: muniqueando

Obres (a Munic) que em posaran dels nervis

Si fa dos anys em diuen com seria ara el Marienhof, no m’ho hagués cregut. Dit d’una altra forma, si ara volguera fer la mateixa foto de la portada del llibre, hagués estat impossible. Sí, Munic creix, i està en obres. El que em sap mal, que està ara i ho estarà dins de deu anys. I quines obres. Obres, obres: nova estació central, reformes de estacions de metro, reformes urbanístiques, un nou túnel ferroviari que creuarà tot el centre… D’això mateix he volgut postejar a muniqueando, un text que gairebé pareix un reportatge per a la premsa local, dels que posen de mala llet al ciutadà. Res a veure amb aquells articles de color de rosa que un dia vaig escriure en sèrie sobre Munic. Canvia ella o canvie jo? O canviem els dos?

*Muniqueando: Cinco macro obras llamadas a transformar el centro (para desesperación de muchos)

portada_2017_obras.jpg

La portada… ara

portada_libro_segunda_edicion

La portada

Anuncis

El llibre a la porta

Ja em va passar en 2013, entre que vaig acabar de posar els llibres al forn i van arribar damunt de la taula, va passar una eternitat. Segona edició, mateixa jugada. Mentre pugen i no el port, els dies es fan llargs i les hores les compte amb els dits. De moment, tinc portada.

La portada

La portada*

*Dels pocs, bons amics, que l’han vista fins ara, n’hi ha uns quants, i ja són molts, que m’han preguntat: “I no podies haver posat una foto més representativa de Munic? O d’un monument?” Tenia clar que la bici havia de caure de la nova portada, que no del llibre, però haver fotografiat una icona per encetar-ho tot plegat amb una imatge de catàleg, en versió barata, hauria sigut una traició. Com deixar de muniquejar. Això mai. Així doncs, calia gent, al carrer; i verd; i blau; i que fos Munic. Sense focs d’artifici, però. A mi em fa paper, i vosaltres, què en penseu?

Noves. Esperant les proves… d’impressió

Setmanes dures, faena feta. Diuen que demà és festiu. Quina sort que tenen alguns. Però no em queixe, mare, perquè tot va i, n’estic convençut, anirà rodat. No t’ho he dit, encara, però el material estava tot venut des de feia temps, així que ens hem posat a treballar, en plural, per tal de parir la segona edició del llibre. I ve en camí, ara sí. Esta setmana, després de molts mesos de suor i d’assaigs nocturns i diürns, tinc la sensació que per fi, la guia està enllestida i és hora de donar a llum. Sensacions, i ja tocava, que açò estava fent-se llarg i més llarg. No cantem victòria, però, fins dijous que ve no en sabrem res, de la guia, doncs per ara només espere les proves d’impressió que hem encarregat, com no, a Barcelona. No ho puc evitar, Guillermineta, Barcelona em tira. Mentre arriben i no els resultats, emoció en tenim, tots dos, perquè ja saps que la meua emoció és la de la meua xica. Tranquil·la, sé que et preocupa, però ella em tira més que Barcelona, que parir un tros de paper i que totes les collonades que faig al dia juntes. En resum, que tenim noves, però no t’emociones perquè no són definitives. Encara tardarem unes quantes setmanes per a poder celebrar, si tot va bé, que tenim per fi amb nosaltres a la nova criatura. Ah, per cert: el nom serà el mateix: Múnich, una guía que nació muniqueando. Segona edició.

Compte enrere per al llibre (10). Llibre, quin llibre?

Algun dia tenia que començar el compte enrere i he decidit que eixe dia siga este dimarts. Després de dos cents posts a Muniqueando, de penar en busca d’una editorial –sense èxit, per cert–, de fer tantesmil fotografies, de patir i rabiar en busca d’una maqueta digna, de redactar i corregir durant mesos, d’anar avant i arrere, el llibre per fi està al caure i per això pose en marxa el comptador. ¿Llibre? Sí, llibre. No podia ser una altra cosa, el que està al forn –ja només queda retocar unes imatges i fer l’última correcció– és una guia de viatges de Munic, en espanyol. 184 pàgines a color que si tot va bé voldria acaben en la impremta esta mateixa setmana, dilluns a tot tardar.  El títol: Múnich, una guía que nació muniqueando.

De europeos y consumo de cerveza

Falta una semana para la apertura del Oktoberfest y voy muniqueando a cuatro manos en busca de temas cerveceros. En estas estaba yo el otro día cuando tropecé con un interesante informe de la Asociación Cerveceros de Europa – los fabricantes europeos-.

¿El tema? La producción y consumo de cerveza en los diferentes países europeos. El informe institucional no revela nada sorprendente, aunque algunas veces no por previsible una historia deja de ser interesante. Y es que, sí, tal y como cabía preveer echando un vistazo al mapa de los jardines de cerveza de esta ciudad, Alemania es el principal productor de cerveza de Europa, el país que más bebe en cifras absolutas -lógico, es el más poblado- y el segundo en litros consumidos al año per cápita.

Según el citado documento, cada alemán consume al año unos 110 litros de cerveza, más del doble de lo que se bebe por cabeza en España -50 litros- o el resto de estados del Mediterráneo. Muy lejos quedan incluso los británicos, con 76 litros per cápita y hasta los irlandeses, que se beben unos 90.

A pesar de todo, el récord absoluto de consumo cervecero lo tienen los checos, que se toman la friolera de 159,3 litros por habitante cada año, lo que se traduce en casi medio litro al día. Criaturas.

Os dejo un enlace al informe en pdf, por si os entra sed:

Postal 2.0 desde el Biergarten:

Queridos @maurosolbes y @aaron_mira:

Cuenta Joaquín Sabina, ya hace años, que solo en Antón Martín hay más bares que en toda Noruega. No podría decir lo mismo de Múnich, mi hogar a los 30 y el lugar donde aprendí –estoy aprendiendo- la importancia de la cerveza para un vida plena. Aquí vamos sensacionalmente bien en materia de cervecerías, tabernas, restaurantes y, por supuesto, jardines de cerveza. En uno de estos estaba yo @muniqueando el otro día cuando me crucé con un click bávaro, uno de esos con los que os pasáis el día jugueteando a estas alturas de la vida. Por si no me creéis, os adjunto la fotografía en la que podéis comprobar que nos tomamos una caña juntos. Obviamente, una caña de litro, o Maß, cómo se hacen llamar en Baviera. Por cierto el click, como buen bávaro, me explicó que los alemanes van a la caza de los checos, en busca del récord mundial en cuanto a consumo de cerveza por cápita. Por ahora, están en nada más que 130 litros de cerveza por habitante al año. O sea, más de uno cada tres días. No os digo más, tenéis que venir a tomaros conmigo un par de ellas. Por cierto, hoy volverán a correr a raudales, las Helles, con esto de que viene el sol… y el Bayern se juega su quinta Copa de Europa en casa.

Muniqueando

Yo muniqueo, tu minuqueas, él muniquea, nosotros muniqueamos…. si tu vas a Múnich, muniquea en muniqueando antes de muniquear en Múnich.

O dit d’una altra manera, que encete una altra petita aventura (estic a punt de perdre el compte) que té molt a veure amb el meu present i el meu futur immediat. Ara fa un parell de dies que he penjat a la xarxa la criatura, el que vull acabe per convertir-se una guia turística de la ciutat. Molt de personal, com sempre, i molt de professional en este nou blog.