A la immensa majoria de ciutats del món, algú que s’acostara a la porta d’un cotxe nou amb una targeta a la mà -i començara a fregar-la pel vidre- faria dubtar de les seues intencions. Per lladre o per boig. A Munic, arrimar-se a la lluna davantera d’un Mini Cooper, carnet de conduir per davant, és una altra història. Voldria no fer propaganda de bades a ningú. I m’agradaria deixar-vos amb la imatge que em passe la vida muniqueando al ritme d’un manillar, ja ploga, m’espere un recorregut impossible o vaja curt de temps. De fer-ho, en realitat, estaria enganyant-vos. Ja fa mesos que pensem en participar d’alguna iniciativa de Car Sharing, per a les urgències, i al final hem caigut en les xarxes de la que segurament siga la més pija de totes. Com, sinó, ja van un parell de dies al volant d’un Mini per a tornar a casa? La cucada és diu Drive Now (interessats en la propaganda, cliqueu enllaç extern) i a mi em funciona més o menys així:

1.     tornant a casa amb la bicicleta ha començat a ploure a mansalva
2.     aparque la bici al carrer, la tanque amb el segur, i connecte el telèfon a internet
3.     a través d’una aplicació al mòbil localitze mitja dotzena de cotxes disponibles, aparcats a menys de cinc minuts a peu
4.     trie un cotxe d’aquestos i m’acoste
5.     una vegada allà, sense cap clau, passe per davant de la lluna davantera del vehicle el meu carnet de conduir, al que prèviament li han posat un xip
6.     el cotxe, que només pot ser un Mini o un BMW, s’obri, entre i m’espera un ordinador que em saluda i em pregunta si tot està en perfectes condicions
7.     tot està en ordre, encenc el motor i me’n vaig a casa
8.     després de creuar la ciutat, per fi arribe sec i descansat malgrat la tromba d’aigua, 15 minuts després
9.     aparque -bé- on se vol, sense importar si és zona blava o no, i m’acomiade de l’aparell, al que potser no torne a veure mai
10.  la broma hui m’ha costat 4,35 euros, preu final. Pel mateix trajecte en transport públic pague 2,5 euros, que són 5 si vaig acompanyat com acostuma a ser el meu cas al vespre

Més enllà d’instruccions d’ús. Donar-te d’alta costa 29 euros pel xip que et col·loquen al permís de conduir, però no hi ha quota de manteniment. Per eixe preu, zero, et dóna sense problemes per a anar coneixent totes les demés alternatives que ofereix esta ciutat per a utilitzar serveis de Car Sharing: Mu, de Peugeot, que et permet llogar un esportiu, un cotxe elèctric, una moto o una bici amb motor; Zebra Mobil, per als amants de l’Audi A3 i els que volen tastar l’Audi A1; Flinkster, la xarxa de Deutsche Bahn vigent a tot Alemanya; Stattauto, tot un clàssic del gènere… Amb estes condicions, qui necessita tindre un cotxe en propietat per a moure’s per esta ciutat?

*Bonus o uns vídeos per a dir el mateix que jo amb més estil:

1. Vídeo de com s’obre un Mini Cooper de Drive Now amb el carnet de conduir, de la mà de la Drag Queen alemanya Dana Regyonal

2. Vídeo de com s’obri un cotxe sense clau, en una modalitat que actualment no s’usa a Munic i que fins no fa massa era l’única que jo coneixia