Tagged: postals

De cardats

Ei Natx! Ja fa dies que hi pense. Si el meu amic estiguera per ací, se’n faria un fart. De fotografiar cardats, vull dir. Com tu, sempre he estat ben orgullós del cardat alcoià. Eixe pentinat old fashion que jo pensava havia inventat anys enrere un investigador d’origen alcoià per a donar-li cabuda a varies tones de confeti dins d’una sola cabellera. El monyo ideal per a anar a gaudir d’un sainet d’Armando Santacreu o per a vore baixar unes entradetes per Sant Nicolau. També per a buscar bolets per la Mariola i, ara en l’estiu, fins i tot per a prendre el bany en el Campello. Això sí, amb el cabet fora de l’aigua, que un cardat alcoià és de secà. En definitiva, “un vot assegurat”, que haguera dit en el seu dia el mateix Jordi Sedano. Bé amic, ara que m’he mudat a Baviera, he descobert que aquesta també és terra de permanents. N’hi ha senyora que les hi fuig, però les bavareses passats els 60 no se’n saben resistir. Com a a casa, tots els cardats són de tinte, encara que ací manen les rosses. Algunes l’adornen amb la roba tradicional dels Alps, l’arxifamós Dirndl. Eixos sí que són cardats, d’escàndol. També tenim el model extra de laca, tot i que encara no he pogut esbrinar si el gasto el fan amb la Nelly o tenen marca de la casa. I per a acabar, hi ha el model Europa de l’Est. Este és importat dels països veïns, clar, però també llueix amb molta gràcia pels carrers de Munic. Mentre vens i no vens a comprovar-ho amb els teus ulls, et deixe una foto que vaig fer l’altre dia, d’incògnit, a un cardat Made in Bayern en un mercadet de segona mà. Açò sí que és vintage i no les pijades que venen a les revistes de tendències, xato. Modernes, apunteu que tot arriba.

Anuncis

Postal 2.0 desde el Biergarten:

Queridos @maurosolbes y @aaron_mira:

Cuenta Joaquín Sabina, ya hace años, que solo en Antón Martín hay más bares que en toda Noruega. No podría decir lo mismo de Múnich, mi hogar a los 30 y el lugar donde aprendí –estoy aprendiendo- la importancia de la cerveza para un vida plena. Aquí vamos sensacionalmente bien en materia de cervecerías, tabernas, restaurantes y, por supuesto, jardines de cerveza. En uno de estos estaba yo @muniqueando el otro día cuando me crucé con un click bávaro, uno de esos con los que os pasáis el día jugueteando a estas alturas de la vida. Por si no me creéis, os adjunto la fotografía en la que podéis comprobar que nos tomamos una caña juntos. Obviamente, una caña de litro, o Maß, cómo se hacen llamar en Baviera. Por cierto el click, como buen bávaro, me explicó que los alemanes van a la caza de los checos, en busca del récord mundial en cuanto a consumo de cerveza por cápita. Por ahora, están en nada más que 130 litros de cerveza por habitante al año. O sea, más de uno cada tres días. No os digo más, tenéis que venir a tomaros conmigo un par de ellas. Por cierto, hoy volverán a correr a raudales, las Helles, con esto de que viene el sol… y el Bayern se juega su quinta Copa de Europa en casa.

Al (primer) castell de Disney!

Ei ‘Mascherano’!

Ja saps que no sóc massa ni de Disney ni de reis, però ací estic, al castell de Neuschwanstein, que per si fora poc és l’atracció turística més fotografiada de tot Alemanya i una de les més populars. Als peus dels Alps, i encara amb les últimes neus de l’hivern decorant el panorama, la visita era poc menys que imprescindible (ha estat la primera però sospite que no serà l’última). Llàstima que les fotografies han quedat més bé pobres… En fi, alles in Ordnung in Deutschland! Ja et conte mestre.

Informació per al viatger:

El castell de Neuscwanstein, literalment la Pedra de Cigne nova, és una fortalesa romàntica construïda a finals del segle XIX pel rei de Baviera Lluis II. Els interiors són d’estil neobizantí neogòtic, i es poden visitar cada dia. En tot cas, si el castell és una de les principals atraccions turístiques d’Alemanya, és per la seua ubicació quasi increïble, sobre un penyasegat tocant la mateixa cordillera dels Alps.

A només un centenar de quilòmetres de Munic, no massa més lluny de Zuric i a la vora de la frontera amb Àustria, cada dia rep la visita de milers de persones- unes 6.000 diàries en estiu-, la majoria d’elles en excursions organitzades. Radius Tours, amb la que treballe, organitza visites guiades des de Munic, cada dia en anglès i varies vegades a la setmana en espanyol.

Sobre el castell de Disney, Walt Disney s’hi va inspirar en Neuschwanstein per al seu popular castell que tothom coneix hui i que s’ha reproduït en els diferents parcs temàtics de la multinacional.

Pàgina oficial del castell, en espanyol: www.neuschwanstein.de/spanisch/visitante/index.htm

Pàgina del castell Hohenschwangau, el lloc on es va criar Lluis II a uns metres de Neuschwanstein: http://www.hohenschwangau.de

Un abrazo desde el Zugspitze

Patri y Hugo (29/01/2012):

os escribo esta breve postal desde el cielo de Alemania, es decir, desde el Zugspitze. 2.962 metros para la montaña más alta  del país, en la cara norte de los Alpes, que curiosamente son algunos menos que los de los picos más elevados de Sierra Nevada o los Pirineos.

El día es frío, normal, el cielo está cubierto y nieva ligeramente. Intuyo que estaremos próximos a los 10 grados negativos, si bien la nieve está fantástica y se disfruta mucho con el esquí, sin apenas hielo ni ventisca. Las pistas, una gozada, la mayoría de ellas entre bosques al estar situadas a altitudes relativamente bajas. Eso sí, ya nos habían avisado, pero como uno de los centros de recreo de Alemania que es, la estación está relativamente saturada de visitantes, especialmente  porqué es sábado y se celebra una prueba del Campeonato del Mundo de Esquí, en Garmisch. En fin, eso es todo por ahora. La tía Mariola y yo os mandamos muchos besos y muchos ánimos. Esperamos veros pronto, quizá esquiando, aquí o allí.

Sed buenos!

Sobre l’accés a Garmisch-Zugspitze:

A menys de 100 quilòmetres de distància de Munic, Garmisch-Zugspitze és un lloc especialment concorregut tant en estiu com en hivern. En temporada d’esquí, hi ha dos dominis esquiables diferents, el de Garmisch Classic (a menor altura, amb més quilòmetres de pistes) i el de Zugspitze (al glaciar). Per accedir des de la ciutat, nosaltres vàrem optar per un tiquet combinat de tren més forfait, tot per menys de 40 euros. El ferrocarril arriba a les portes de les mateixes estacions d’esquí, amb preus en tots els casos per davall de 50 euros per un dia (inclós el forfait i el transport des de Munic i tornada). La pàgina oficial del ferrocarrils alemanys informa de les ofertes disponibles (Garmischer Ski-Ticket).

‘Weihnachtsmarkt’ a Salzburg (i Munic)

(18/12/2011) Estimada germana,

t’escric esta breu postal des de Salzburg, on hem vingut a passar el diumenge. Per molt que la vam visitar en estiu, aquell dia l’estada va quedar en no res, ja que vàrem coincidir amb una tromba d’aigua enorme. Hui tot ha sigut completament diferent. Sí, fa molt de fred, estem per davall de zero graus i de tant en tant les boires porten algunes volves de neu, que més que preocupar-nos ens animen l’excursió. Ja sabíem de la bellesa de Salzburg per la seua ubicació i pel seu patrimoni històric, però hui, en ple desembre, hem gaudit especialment amb el mercat de Nadal, que ocupa un parell de places al centre històric.

Estic del tot convençut que vos haguera encantat passar el matí amb nosaltres, ací i hui, rodejats com estem per un ambient nadalenc i tirolés tan especial. Este mercadet, com els que hi ha a Munic, el munten cada Advent i està salpicat de parades on comprar artesania i elements de decoració nadalencs.

També hi ha a la venda arbres de Nadal i molts llocs per a menjar alguna cosa típica al carrer – et pots imaginar, llonganisses, creïlles farcides, Bretzel o dolços. Per a posar a to el cos, la majoria de la gent, com també hem fet nosaltres, substitueix la cervesa pel Glühwein, vi calent amb espècies.

Just acabem de dinar, ho hem fet al temps que escoltàvem cantar un cor de cambra a les portes de la catedral. Ens queda un colp de vi calent mentre vos escric estes línies i ara mateix començarem la retirada, ens espera el tren de retorn cap a Munic ens uns minuts. Un bes i un abraç molt fort a tothom, ens veiem en uns dies per a celebrar junts el Nadal.

Més informació (sobre els mercats de Nadal a Munic)
Al llarg dels últims dies hem visitat pràcticament tots els Weihnachtsmarkt o mercats nadalencs que hi ha a Munic. En realitat tots no perquè n’hi ha un a cada barri, però hem passejat pels del centre i els més populars. Entre ells, com no, el Christkindlmarkt a Marienplatz i els voltants.

Ja ens havien advertit, però és del tot cert que desembre és un dels millors moments de l’any per a fer una escapada a Munic. Els mercadets del carrer li donen una vida impensable (amb el fred que fa) i l’ambient nadalenc al centre té un caliu especial, tan solemnes com són els bavaresos. Llàstima que la majoria d’aquestos mercadets només es poden visitar abans de Nadal i no durant les vacances -de fet, en orige es deien mercats d’Advent.

La pàgina oficial turística de Munic ofereix informació detellada (en anglés i alemany) sobre els mercats de Nadal que hi ha a la ciutat. També la podeu trobar en espanyol, organitzada de forma senzilla i clara, en aquest post al blog Una española en Munich: Weihnachtsmarkt / Christkindlmarkt en Múnich (DES 3 2010).

Finalment, n’hi ha desenes de vídeos a internet dels mercadets muniquesos. Aquest és un dels institucionals, d’aquest 2011:

Al segle XVIII a dos hores de Times Square

Als pares (maig de 2011, des del segle XVIII),

estem només a una hora llarga de viatge des de Filadèlfia i a dos de Nova York, però, segons cap on mire, ningú no ho diria. El paisatge és amable, de enormes camps de conreu salpicats de granges i alguns petits pobles. El que descol·loca però, no és l’aspecte de les terres, sinó la forma en què una part de la societat local hi conviu.

Vos escric des del Comtat de Lancaster, que acull el segon assentament d’amish més gran dels Estats Units. Diuen que aquesta gent, que tracten de viure al marge dels avenços tecnològics i de forma molt semblant a com ho feien els seus avantpassats fa tres-cents anys, no és amiga dels turistes ni les càmeres fotogràfiques.

Personalment, m’ha paregut un lloc especialment tranquil i acollidor, amb una gent estranya però amistosa, supose que s’estan fent al turisme en la mesura que veuen els suposa ingressos econòmics importants sense haver de renunciar (massa) a les seues idees.

Ahir vàrem visitar la ciutat de Filadèlfia, una de les més antigues i primera capital del Estats Units. Té una càrrega històrica i sentimental indubtable, tenint en compte que allà els nord-americans van declarar la independència de la Gran Bretanya en 1776. Més enllà del romanticisme i el pes de la tradició que es nota en alguns elements del centre, em deixa la sensació de ser una ciutat certament provinciana, més del que esperava tenint en compte que és la sisena metròpoli més gran de tot el país. Serà que estic esperant el plat principal del viatge: Nova York.

Detalls per al viatger
Nosaltres vàrem arribar a Filadèlfia i el Comtat de Lancaster (Pennsilvània) des de Nova York, punt de partida i final del nostre viatge. El mitjà de transport escollit va ser el cotxe de lloguer i, girant la vista enrere, va ser un encert com la manera més ràpida, barata (érem quatre persones) i còmoda per a visitar la zona. Això sí, tot i que nosaltres no vam patir cap contratemps, és imprescindible comptar amb una bona assegurança que garantisca cobertura sanitària davant qualsevol incident.

Per a visitar Filadèlfia, on viuen un milió i mig de persones, va bé amb un dia o dos. És el temps que es necessita per a descobrir de primera mà la història de la indepència dels Estats Units, visitar el centre històric salpicat d’edificis amb tres i quatre segles d’antiguitat (una raresa, a Amèrica del Nord) i poca cosa més. A la nit hi ha ambient animat als districtes del centre, que és on hi ha tot allò que interessa a la majoria. Els preus són relativament moderats. Nosaltres ens vam allotjar al Radisson Plaza-Warwick Hotel, correcte però sense floritures. Sense dubte el millor és la ubicació.

Per als que tenen pressupost ajustat, com nosaltres, una bona opció per a menjar és fer una parada al Reading Terminal Market. En ple centre, perfecte per a dinar un entrepà, que pot ser el tradicional de vedella amb bajoca verda, o no.

De la comarca dels amish, l’entrada a les terres d’aquesta peculiar comunitat seria Gap i els pobles més curiosos als ulls del foraster són els petits nuclis de Paradise, Intercourse i Bird in Hand. En aquest darrer hi ha un gran espai comercial amish, directament dissenyat per al turista. Excessiu; si voleu entrar en contacte amb l’esperit autèntic d’aquesta gent, més val deixar-se dur tranquil·lament per les carreteres secundàries de la zona i aturar-se en qualsevol moment.

Per cert, que ningú no s’espere una bombolla de quàquers i anabaptistes que viuen completament aïllats. Això no existeix a Lancaster. Als pobles d’allà hi viu gent de tota classe, no falta l’electricitat, els cotxes ni les carreteres (per molt que hi hi ha qui no els fa servir).

Oktoberfest, millor amb cita prèvia

Impossible adjuntar-vos a esta postal la imatge d’una carpa amb 5.000 persones dins bevent cervesa i menjant llonganisses de Baviera. Simplement perquè hui ens ha resultat impossible ni tan sols clavar el cap en ninguna d’elles, i mira que n’hi ha, a l’Oktoberfest de Munic. En els dies de màxima afluència de gent, com hui, el recinte de Theresienwiese es satura de visitants abans de l’hora de dinar i l’accés a les carpes ja és pràcticament impossible per a la resta del dia. Així és que si feu pensament de vindre, imprescindible matinar (o reservar taula).

Nosaltres, a canvi hem anat a la cerveseria més gran de la ciutat, la Hofbraühaus, que és com una petita Oktoberfest de quatre plantes i oberta tot l’any. Estava un pelet menys saturada i les cerveses van a meitat de preu, pel que ens ha semblat una bona idea.

Vos convidem a tots els amics de la cervesa que gaudiu de l’Oktoberfest de 2012!

Més informació. La festa de la cervesa de Munic
L’Oktoberfest va nàixer a principis del segle XIX en Munic, on encara té lloc la festa de la cervesa més important del món. Dura entre setze i divuit dies i comença el tercer dissabte de setembre, pel que s’allarga fins els primers dies d’octubre.

Segons xifres oficials, l’Oktoberfest de Munic congrega cada any a uns sis milions de visitants en el recinte de Theresienwiese. Arriben a la ciutat tant de tot Alemanya com de la resta del món.

En total, participen mitja dotzena de cerveseres locals, que omplin el recinte de carpes i biergarten (descoberts) enormes amb capacitat per a entre 6.000 i 12.000 persones. A l’interior, unes grans taules de fusta on la gràcia està en seure a menjar garrons, xucrut, llonganisses, pollastres rostits i altres especialitats locals, però per damunt de tot, a beure cervesa. La serveixen en gerres de litre, al preu de 10 euros (9 més la propina). A banda de menjar i beure, a les carpes hi ha sempre un grup de música en directe, que interpreta música tradicional i tot allò que fa embogir al personal.

Hofbraü, Paulaner, Augustiner, Löwenbräu, SpatenFranziskaner, Hacker… són les cases principals de cervesa a Munic (al seu torn referent de la cervesa alemanya) i les que organitzen el sarao. Per a poder tindre una taula amb seguretat en caps de setmana, millor reservar, sense dubtes. Pensava que no seria possible fer-ho amb temps i a distància, però sí n’hi ha facilitats a través del web oficial de l’Oktoberfest.

Per la nostra banda, l’hem visitada varies vegades aquest setembre (especialment Mariola), amb sort dispar pel que fa a les acumulacions de gent. N’hi ha fira i molts llocs de menjar a fora de les carpes, però la diversió està en la cervesa. Important, fes-se amb un vestit tradicional de Baviera, per a prendre part plenament de la festa.

Més enllaços d’interés
Web oficial de l’Oktoberfest de Munic

Web oficial de Turisme de Munic

Per a vore la festa de la cervesa de Munic en tota la seua dimensió, he escollit aquest post del Blog de fotografia La mesa de luz, publicat al diari Público: Chucrut, cerveza y escotes bávaros (SET 20 2010). Efectivament, allà també es va a lligar…

Pel que fa a l’allotjament, l’oferta hotelera és abundant. Munic és la ciutat més turística de tot Alemanya.

Cracovia o haz caso del consejo de tus amigos

Hola chicos! (28/08/2011),

os enviamos esta postal desde Cracovia. Os confesamos que nunca se nos hubiese ocurrido visitarla si no hubiese sido por vuestra recomendación.

Ha merecido la pena. La ciudad es un encanto y respira vitalidad por los cuatro costados. Es verano y quizá somos demasiados los turistas y viajeros, pero la verdadera Cracovia sigue siendo fácil de reconocer a pesar de todo.

El centro histórico es precioso y los bares, cafeterías y clubs se cuentan por centenares. El diseño impera en la mayoría de locales y no hace falta que os diga que los precios son, todavía hoy, escandalosamente baratos. Cena para dos en un restaurante: a partir de 15 a 50 euros, ya sabéis. La plaza del mercado, por sí misma, bien vale una visita: con sus enormes dimensiones, sus terrazas repletas, el mercado y las dos torres de la iglesia de Santa María. Total.

Tocados como estamos por la curiosidad, ha sido una suerte poder visitar el gueto de Cracovia y la antigua fábrica de Schindler -gratis, hoy lunes, es el museo de historia local-; también la excursión al campo de concentración de Auschwitz, a 60 kilómetros de aquí. La catedral más grande del horror que jamás habíamos imaginado, pero una lección de historia y humanidad imprescindible.

En fin, ahora nos dirigimos a Breslavia. Ya os lo contaremos.

Por cierto, Mariola y yo esperamos que os vaya muy bien por Londres. Pronto iremos a veros!

Más cosas
Simplemente añadir que, efectivamente, a Cracovia fuimos siguiendo el consejo de una buena amiga, y nos encantó. Íbamos a ciegas y nos sorprendió la enorme oferta turística y de restauración (quizá esto cambie de verano a invierno), así como lo accesible de la ciudad para el viajero. Nos quedamos a dormir en un hotel que en realidad era un centro deportivo con unas pocas habitaciones. No estaba mal, pero no creo que merezca la pena una recomendación (ni una censura), teniendo en cuenta la gran cantidad de sitios que hay para dormir y el abanico de precios.

Sobre la excursión a Auschwitz-Birkenau, escalofriante pero recomendable, para todos. Desde Cracovia hay varios viajes organizados cada día, mientras que los que van por libre (como nosotros) solamente han de saber que Auschwitz no aparece por ningún lado en las señalizaciones de las carreteras, ya que el nombre real de la población en polaco es Oświęcim mientras que la otra denominación fua la impuesta por los nazis, en alemán. La visita, imprescindible con un guía y dura cuatro horas (de reflexión y que pasan volando).

Por cierto, la información turística de Cracovia la gestionan empresas privadas, por lo que no hay web turística oficial, sino decenas de páginas y directorios con abundante información (a veces confusa) sobre la ciudad. También en español.

Pul·lulant en terra de trolls

Amics Helen & David:

Els paisatges de Noruega no ens han defraudat gens i la idea de fer una ruta amb cotxe de lloguer des d’Oslo a Bergen visitant glaceres i fiords ens ha permès descobrir paisatges increïbles, amb una sorpresa en cada revolta. També la possibilitat de fer excursions al nostre ritme.

No exagere si vos dic que hui hem recorregut probablement els 200 quilòmetres més espectaculars de tot el viatge, els que van per carretera entre el fiord de Geiranger, al que hem entrat per la muntanya de Dalsnibba, i Trollstigen (anada i tornada). L’escala dels trolls està literalment cosida a una paret en un escenari que et fa pensar que vas camí de la Comarca, però la dels hòbbits.


Encara que els preus ací són exagerats, el cotxe ens ha permés abaratir la ruta i ampliar el ventall de possibilitats. Estem tirant de càmpings per a dormir i supermercats per a alimentar-nos, ja que pràcticament ens fem el dinar i sopar nosaltres mateixos cada dia. Sinó, impossible per al nostre pressupost ajustat.

Per cert, ja no pujarem més cap al nord, tot i que ens hagués agradat transitar per la carretera de l’Atlàntic o fins i tot visitar la ciutat de Trondheim, però és hora de començar la retirada cap al sud, en direcció a Bergen. Vos conte.

Més coses
Noruega és un dels països més cars d’Europa i nosaltres havíem de planificar un viatge de nou dies amb un pressupost ben just, motxilla a l’esquena. La idea era fer un circuit amb inici i final a Oslo, viatjant en busca de muntanyes, glaceres o fiords, passant per la ciutat de Bergen i aprofitant els últims dies de l’estiu escandinau. Tenint en compte el pressupost i el que volíem vore, vam optar per fer un viatge a finals d’agost (això ens va permetre trobar ofertes en els vols o en el transport) i per l’alternativa del cotxe per a moure’ns amb més llibertat. Tot va anar rodat.

Ciutat mitjana i d’un pes històric relatiu, Oslo és encantadora i cosmopolita, però al cap i a la fi el seu és un encant menor si la comparem amb el que podem trobar en l’interior del país, especialment per als que van a Noruega en busca de naturalesa. Bergen, la segona ciutat, ofereix un aire més provincià, amb una ubicació estratègica i un moll (Bryggen) que mereix una visita per si mateix. Patrimoni de la Humanitat.

Pel que fa a les carreteres, n’hi ha molt poques autopistes, totes al sud, i la velocitat està totalment controlada amb una màxima de 110 km/hora que a sovint es rebaixa. La gran majoria de grans vies són carreteres nacionals de doble sentit, més transitades en els mesos de temporada alta. Nosaltres, al final d’agost, no vam tindre cap problema amb aglomeracions ni en les carreteres ni en les visites turístiques i excursions. Això sí, creuar els fiords amb el cotxe usant els ferrys, evidentment, té un cost, que pot variar en funció del camí. Si no recorde malament, la travessia pel Nærøyfjord amb el cotxe carregat ens va costar uns 100 euros, però en aquest cas era un petit creuer per un dels fiords més espectaculars.

Dels preus generals, no cal que diga que estan pels núvols per a una butxaca estàndard. Si vas per lliure, la nit d’hotel poques vegades baixa de 200 euros, pel que val la pena optar pels càmpings, especialment en les zones rurals que són la immensa majoria. Una curiositat: al sud on els càmpings són de costa i el temps suposadament més amable, ens vàrem trobar que la majoria d’establiments tanquen a finals d’agost. Fins i tot ens va tocar pernoctar en un que estava ja tancat, per falta d’alternatives. Per cert, l’acampada és lliure a Noruega.

Els restaurants són escassos i els preus també impensables. A canvi, hi ha alguna alternativa per a menjar de calent a bon preu en les ciutats més grans, com el mercat de peix de Bergen. En estiu està saturat de turistes, però permet dinar un bon plat de salmó fresc al vora del port.

El viatge el vam planificar durant mesos i l’Ambaixada de Noruega en Espanya ens va ajudar ja abans de partir. Ens van enviar a casa tota la informació que els vam sol·licitar, una guia turística prou clara amb els principals elements d’interés, així com un mapa de carreteres molt correcte. Esta mateixa informació, molt ben presentada, està al web institucional VisitNorway.es.

Viatge en el temps a Bratislava

(27/08/2011) Karl M.:

És la segona vegada que Mariola i jo estem a Bratislava i a l’Hotel Kyjev.

No hem vingut obligats, però no t’amagaré la nostra decepció. En 2005, Mariola va dir d’aquest mastodòntic hotel: “El Kiev, edifici de 20 altures, és un monstre forrat per fora de capes metàl·liques i un color decadent, com tot en general. Per dins, és auster, de línies rectes i amb grans espais comuns en les plantes baixes. A les habitacions, es perd aigua a les aixetes de les dutxes i n’hi ha pols. Encara avisen que tenen potència de 230 volts als enxufes”.

Sis anys més tard i amb Eslovàquia en l’Europa de l’euro, el seu comentari sobre el nostre allotjament està del tot vigent. Jo només afegiria que, si aleshores venia marcat amb quatre estrelles, ara sembla un hostel i venen amb orgull això de l’estil socialista. Sí i no: dormir en un llit de mig cos potser té el seu què, però renovar les tovalloles i mantindre els serveis més bàsics en condicions mínimes no és una qüestió d’estalinisme o capitalisme salvatge. És una altra història. Per no canviar en estos sis anys, no han canviat ni el preu (menys mal): aleshores vam pagar 42 euros al canvi, ara 43. Massa.

Sobre Bratilsava, la veritat es que no te massa molla, als ulls del viatger. Menudeta, el patrimoni, com les alternatives d’oci, no abunden. Ensenya sense pudor la lluita interna per abandonar definitivament un passat obscur i endinsar-se en el segle XXI -ara un solar, ara un edifici fet un drap, ara un altre de vidre. La corretja industrial que l’abraça mereix un colp d’ull. El centre convida a passejar, almenys en estos dies d’agost, però no a sopar -els preus s’han disparat d’un temps a esta part. Ens hem quedat sense copa, una tromba d’aigua ha interromput la visita i deixa els carrers deserts. I foscos, sembla 1991.

Más información

Evidentemente, no os recomiendo como primera opción en Bratislava el Hotel Kyjev, aunque si queréis tener una experiencia diferente, adelante. No es barato, pero ofrecen Internet wifi gratis en el hall y desayuno incluido en el precio.

El centro histórico de Bratislava se recorre rápido, puesto que no es muy grande. Los horarios en la oficina de turismo no son extensivos y hay que tener los ojos bien abiertos para encontrar el lugar adecuado donde comer o cenar. Una buena guía seguro que ayuda.

Sin duda, a favor de Bratislava esta su ubicación, a solamente 70 kilómetros de Viena en pleno centro de Europa. Es decir, ideal para visitarla por unas horas en coche en una ruta más completa.

En nuestro caso, la primera vez la visitamos a medio camino entre Budapest y Praga. En el viaje reciente, la parada fue en dirección a Cracovia. A Polonia subimos por el interior de Eslovaquia, por lo que tuvimos la oportunidad de disfrutar de los paisajes de los Tatras en la ruta en coche de alquiler.

Sobre el coche, en el primer viaje a Eslovaquia con nuestro propio automóvil sufrimos la novatada de no pagar la viñeta de la autopista. No lo indican en ningún sitio y fue la propia Policía en la frontera la que nos advirtió. Y nos multó. Con la lección aprendida, esta segunda vez compramos la pegatina nada más entrar en el país. Pero ni lo indican en la autopista ni en ningún otro lugar. Has de saberlo o te expones a una sanción.

Antes de partir, me gustó leer el artículo de ELPAÍS.com A Bratislava por el Danubio, publicado en El Viajero (ENE, 22 2011).

Para las reservas, esta vez no nos convenció la oferta de Booking.com, por lo que consultamos también en Trivago.