Tagged: tardor

Preludi

El mercuri confirma un secret a veus: tenim quasi quinze graus al carrer i ningú no diria que estem a tocar de desembre. Els arbres ja són nus, la tardor ja no és daurada, però encara és càlida. El cel és blau, quatre núvols interrompen tímidament el sol, calent. I ja són dies, i dies, i dies. Ens sobren capes de roba, guants i bufandes. Aviat però, tot canviarà, la tardor ens abandonarà, segurament fins l’any vinent, i vindrà el temps del gris, del blanc, del fred, de la neu. Abans que arribe il·lusiona. No ens podem cansar d’allò que encara no tenim. Jo no puc. Més bé al contrari. Diuen que el cap de setmana veurem caure els primers flocs. Al meu poble en diuen volves. Alguns les esperem impacients. Ja va sent hora. Aquest matí bufa un vent incòmode, demà també. Potser són el preludi de l’hivern.

Anuncis

De la tardor a l’hivern en una setmana

Imatges de la tardor a Munic i la primera nevada de la temporada, 27 d’octubre de 2012

Ja se sap, el temps a Munic és variable i on el termòmetre marca quinze o vint graus un dia, a l’altre pot assenyalar-ne deu, cinc o cap. Així ha sigut esta setmana, que començava prenent unes imatges de tardor amb mànigues de camisa i he acabat fotografiant la neu, gelat com un poll en ple octubre.

 

Per cert, la primera nevada de la tardor passada va arribar a Munic quasi un mes més tard, a finals de novembre.

La tardor

És la primera vegada que vinc a Munic des de que vaig obrir aquest Quadern. Ha sigut una setmana fugaç, d‘històries de Ryanair, de periodisme de quatre parets, d’Oktoberfest, però per damunt de tot, de família. I de tardor, una tardor tranquil·la, de temperatures agradables, de clarors matineres i de sol. Excepte hui. Aquest divendres ha sigut un dia de pluja i de fred, ens hem posat de sobte per davall dels 10º; ahir fregàvem els 20. Amb l’aigua, he descobert que, com ens va advertir la nostra casera Frau Heinze, a Munic sempre plou de l’oest. A casa nostra, això vol dir que l’aigua colpeja contra la finestra, i incomoda quan cau amb força. Els vidres s’omplen de gotes com si foren trencadís i la sensació és de tempesta. Dins de casa però, la situació és ben diferent. El fred no entra i tot és calma, fins que ixes al carrer i descobreixes que a l’octubre, efectivament, a Munic arriba el fred sense avisar, i plou de l’oest. A Alcoi, directament no plou i octubre a vegades sembla simplement setembre.

Quan s’acabarà l’estiu?

És divendres i acaba una setmana de sol i de calor que ja comença a cansar, a mitjans de setembre com estem. Mariola diu que a Munic es ben diferent però el cas és que ací ni refresca ni cau una gota d’aigua. O canvia el panorama, o passarem una vegada més la mà per la paret, els buscadors de bolets. Els bonsais de casa també comencen a patir més del compte, com que esperen la tardor. Els rege sovint, però la petita figuera comença a cansar-se de les seues fulles. Un dia d’estos prendré una fotografia i vos faré arribar una postal.