No ho puc evitar, cada vegada que passe per la República Txeca sent la necessitat de fer un alto en una fàbrica de cervesa. Fa uns mesos vàrem aprofitar l’estada al sur del país per acostar-nos a la Budweiser Budvar, ara la parada obligada ha estat a la ciutat de Pilsen.

I és que si un poble té nom de cervesa rarament ens trobarem davant d’una casualitat. Així que vàrem decidir fins i tot de contractar una visita guiada per a conèixer per dins la fàbrica de Pilsner Urquell, o la mare de totes les cerveses tipus pilsen.

Són les dues del migdia i arribem a la caòtica ciutat de Pilsen. És la segona vegada que hi passem i la segona volta que visitem la fàbrica de cervesa. Hui amb tour inclòs. Amb menys de 200.000 habitants, a priori pensàvem que no seria difícil de trobar la indústria que ha fet que aquesta localitat txeca siga famosa al mon sencer. Ens equivocàvem.

Trenta minuts després i farts de donar voltes amb el cotxe amunt i avall evitant ser arrossegats per tramvies d’un altre temps, decidim aturar el furgó a la vorera d’un carrer qualsevol i preguntar com dimonis s’arriba a la Pilsner Urquell.

A la primera no n’hi ha sort: una senyora de cabells cardats que no parla ni papa d’anglès; a la segona més del mateix; a la tercera, decidisc parar al costat d’una camioneta de descàrrega de begudes, com no, retolada amb el logo de la cervesera que busquem. És una loteria, el noi no parla anglès tampoc, però quan li assenyale amb el dit el logotip de la seua samarreta somriu i exclama: Pivovar! Entesos! Ens condueix amb el braç per sobre l’horitzó de Pilsen. Ens remet a una torre preciosa que es veu al fons i per fi recorde (la primera visita, al 2005): és l’anomenada torre de l’aigua, allà on han vingut barrejant la cervesa durant dècades. Com no havia caigut!

(Per cert, si no vàrem aconseguir trobar l’empresa abans és perquè no n’hi havia a tot Pilsen un sol rètol intel·ligible en un idioma que no fóra el xec.)

Arribem a la fàbrica per fi. Aparquem i comprem els tiquets per al primer tour en anglès. Tenim 30 minuts per dinar a la cantina de la cerveseria, on ens atenen exquisidament dos noies joves i ens serveixen en qüestió de segons les dues primeres cerveses pilsen que bevem en molt de temps. I la helles? He dit pilsen, no lager… què cabronet, al cap i a la fi són cosines germanes i, per si fera poc, els primers en usar els mètodes de fermentació a baixa temperatura foren els bavaresos, no els txecs.

L’arc d’entrada a la casa

Una Urquell i una Gambrinus, també de la casa

En fi, ben dinats ens posem mans a l’obra. Ens esperen 90 minuts de visita, meravellosa, en la que ens expliquen detalladament i interessada un grapat de coses. Com que sóc de flaixos, em quede de tot plegat amb unes poques idees principals:

1. Que l’orige de la Pilsner Urquell el trobem al 1838, quan un grup de productors de la ciutat de Pilsen decideixen unir-se per a elaborar una cervesa de millor qualitat. Corren temps dolents per a la cervesa de fermentació alta i per a les gerres de porcellana; és hora de llevat, de cervesa neta, transparent, és moment de fermentació a baixa temperatura, de magatzem (lager).

2. Que al 1842 arriben els primers resultats: la cervesa rossa i neta apareix en escena, de la mà d’un mestre cerveser bavarés de nom Josef Groll. Sí, bavarés, de Baviera. Bona mà i bona vista degué tindre aquell senyor, fins el punt que, amb el temps, la marca esdevé en el nom de la cosa. Així naix la cervesa pilsen, també coneguda com pils o pilsner.

3. Que si el segle XIX fou temps de canvi en els processos d’elaboració de la cervesa, amb la introducció de noves tecnologies, ara per ara i cada dia més corren temps difícils per a les empreses xicotetes en general. I Pilsner Urquell (o Plzensky Prazdroj), en el mercat globalitzat de les begudes, ho era. En passat, ja que des de 1999 forma part d’un dels grups de cerveseries més grans del món. El SAB Miller o South African Breweries – Miller. Se la va empassar, com a tantes altres.

4. Que malgrat tot, la visita paga la pena i molt. Interessant la planta d’embotellament, agradoses les explicacions de la guia, el conèixer el procediment de fabricació de la cervesa de primera mà… però el descomunal és poder baixar als fonaments de la cerveseria. La cambra del tresor: nou quilòmetres de galeries soterrades concebudes en el seu dia per a emmagatzemar la cervesa durant el procés de fermentació a baixa temperatura. Unes galeries sense ús ni sentit des de ja fa algun temps, amb això de les neveres i tal, però que són un regal per a la vista. Com un present és la cervesa que et donen a tastar al final del tot. Aquesta sí que es produeix encara als tonells de fusta vells. Sense filtrar ni res. Intensa, sabrosa, fresca, històrica, un tresor… i en un escenari que és història viva de la producció de malta.

Cerveses a la planta

Tonells de cervesa als magatzems soterrats

Tast de cervesa artesana sense filtrar

De sobte, s’acaba la cervesa del tast i hom se’n adona que els 90 minuts de visita han volat. Ha merescut la pena, ni que siga per mantindre un temps en el record eixa cervesa emocionant que hom pot provar, eixida de les profunditats de l’oest de Bohèmia. Què dic eixa cervesa: la cervesa.

*Nota per al viatger
De tot el que he llegit sobre la Pilsner Urquell, aquest és sense dubte un dels escrits més encertats (en castellà): Pilsner Urquell, descubrimos los secretos de la rubia perfecta. Sus orígenes. El web corporatiu de l’empresa també incorpora informació d’interés en anglès.