Tagged: hivern

Preludi

El mercuri confirma un secret a veus: tenim quasi quinze graus al carrer i ningú no diria que estem a tocar de desembre. Els arbres ja són nus, la tardor ja no és daurada, però encara és càlida. El cel és blau, quatre núvols interrompen tímidament el sol, calent. I ja són dies, i dies, i dies. Ens sobren capes de roba, guants i bufandes. Aviat però, tot canviarà, la tardor ens abandonarà, segurament fins l’any vinent, i vindrà el temps del gris, del blanc, del fred, de la neu. Abans que arribe il·lusiona. No ens podem cansar d’allò que encara no tenim. Jo no puc. Més bé al contrari. Diuen que el cap de setmana veurem caure els primers flocs. Al meu poble en diuen volves. Alguns les esperem impacients. Ja va sent hora. Aquest matí bufa un vent incòmode, demà també. Potser són el preludi de l’hivern.

Anuncis

Les estacions

Algú em va dir una vegada en un dels meus primers viatges a esta ciutat que viure-hi era meravellós perquè les quatre estacions de l’any estan clarament marcades, el que fa que canvie en profunditat en funció del calendari.

Fins no fa massa havia pensat que tampoc n’hi havia per a tant. Ara portem 15 dies d’hivern autèntic, amb onada de fred siberià inclosa. Ja no recorde l’última vegada que el termòmetre va marcar valors positius i la neu forma part del paisatge de forma perenne. A la nit es retiren tots els cotxes del carrer i ja fa massa que no es pot ni entreveure la gespa dels jardins a les petites cases del nostre barri. Tot és blanc.

Comprenc allò de les quatre estacions a Munic i, a mitjans de febrer, no puc més que enyorar que s’acoste per fi la propera.

L’hivern

Puntual amb la seua cita, l’estació freda s’ha presentat este dimecres a la porta de casa. Ha vingut en forma d’una intensa i copiosa nevada que, per a ser sincers, va començar ahir i hui al migdia encara no ha acabat.