Tagged: neu

(un altre) Diumenge de Pasqua

Res de xiulitets, de ressaques, de pasdobles, de bajoques farcides a domicili, de mona en la serra… ni entradetes per Sant Nicolau. Aquest diumenge de Glòria serà radicalment diferent i molt més tranquil a tots els que hem viscut fins ara Mariola i jo. Per si fora poc, ha vingut amb regal sorpresa:

(Sí, amb això m’he topat quan he obert els ulls aquest matí)

Anuncis

BLANC DE GENER

Estem al camp? A prop d’una estació d’esquí? No, al mateix centre de la ciutat. a Ostpark. Munic és el que té, desconnectar és relativament senzill i més encara si cau una nevada tan grossa com la d’aquest dissabte. Són moltes les imatges de blanc de gener que he capturat hui, després d’uns dies en blau.

L’hivern

Puntual amb la seua cita, l’estació freda s’ha presentat este dimecres a la porta de casa. Ha vingut en forma d’una intensa i copiosa nevada que, per a ser sincers, va començar ahir i hui al migdia encara no ha acabat.

La primera nevada

Hui, dissabte 10 de desembre, ens ha sorprés la neu al matí. Ni el temps ens avia avisat, ni tampoc el termòmetre durant la vespra. Venia plovent i fent mal oratge sí, però sense un fred especial. En canvi, hem obert els ulls amb dos dits de neu recobrint-ho tot al carrer, mentre nevava amb una força enorme, com poques voltes havíem vist. Ho hem celebrat amb xocolate calent, per començar el dia.

Quatre gotes de neu

Jo no hi era, però l’any passat va nevar per primera vegada a Munic a principis d’octubre. Aquesta tardor encara no n’ha caigut cap, de nevada. No és per falta de fred, portem molts dies per davall de zero graus durant bona part del dia, però no plou. Això sí, tampoc fa sol, pràcticament mai. Cap al vespre, que en novembre és abans de les cinc de la tarda, la boira s’apega a terra i ho fa tot més obscur i confús. Això succeeix més al nostre barri, rodejat de boscos i camps als afores, que no pas al centre de la ciutat. És com una massa grisa que omple els carrers en fer-se de nit i durant les primeres hores del dia. Després marxa i el termòmetre puja lleugerament per unes hores, ajudat tímidament pels raigs del sol, només si n’hi ha sort. Aquest dijous la boira s’ha quedat més del compte i també la capa de glaç matinal. Com un xiquet, m’he emocionat al mirar per la finestra al dematí i descobrir un petit llençol blanc que ho cobria tot. Per si fora poc, quan Mariola ha marxat de casa cap al treball, han caigut quatre gotes. De neu, és clar. Ara s’acosta el migdia i ni plou ni fa sol. Al temps que treballe a l’escriptori improvisat, ben calent a casa, observe el carrer. El silenci és total i no passa ningú; encara queda una mica de neu damunt la gespa; el petit estany dels nostres veïns roman glaçat i els seus peixos de color taronja no es mouen gens; els arbres estan tesos com un garrot. És evident que el fred no ha marxat. Mentre hi pense, acabe de llegir-li a algun tuitero que a Alcoi just ix el sol després que les pluges dels últims dies hagen acumulat vora 200 litres d’aigua per metre quadrat, en alguns punts de la comarca. Ací en canvi, el que tenim és un típic dia de novembre: amb fred, boira i quatre gotes de neu.