Tagged: àustria

Les caigudes d’aigua de Krimml

Tot i que el concepte cascada potser hi queda una mica gros, el cas és que les caigudes d’aigua de Krimml són les més grans d’Àustria i un dels paratges naturals més estimulants de la regió de Salzburg.

Krimml

Krimml

Encara dins del parc nacional Hohe Tauern, reben aigua de desglaç a través del Krimmler Ache, un afluent del Danubi que separa els Alps de Zillertal i els Venecians. A baix, Krimml, un xicotet poble de 800 habitants al mig de la vall.

Com que es aigua de desgel, el cabdal és especialment intens en primavera, quan cauen uns 20 000 metres cúbics d’aigua a l’hora, mentre que en febrer la mitjana és de només 500. En total, las cascades de Krimml fan una alçada d’uns 400 metres, tot i que estan dividides en tres estadis: una caiguda, a dalt de tot, de 145 metres; una intermèdia de 100, i una tercera de 140 metres de llargària.

L’accés al paratge natural està regulat, amb un preu de 3€ per als adults i 1€, que són 8,8€ per als majors i 4,4€ per als menuts si es vol visitar el centre d’interpretació amb jocs d’aigua que han construït a la vora.

Completar el camí fins la cascada superior requereix una passejada de 90 minuts des de la part baixa, també és possible accedir-hi amb alguna de les furgonetes que fan el trajecte per un camí de muntanya.

Un aspecte fonamental: és una visita de temporada, ja que a l’hivern i part de la tardor i la primavera romanen inaccessibles per la neu. Oficialment, els horaris d’obertura van d’abril a finals d’octubre.

*Nota per al viatger
Tots els detalls sobre accessos, horaris, preus… es poden consultar al web de Krimml.

Anuncis

A Rauris

rauris_flors

La vall és relativament estreta, entre muntanyes enfrontades com està, pel que cada dia al poble de Rauris ix el sol uns minuts més tard del que seria desitjable. Des de primera hora, el soroll més gran que un pot arribar a sentir és el de les màquines que treballen al camp. Poca nosa, fa. Estos dies, els ramaders i llauradors s’afanyen a tallar i emmagatzemar tota l’herba que poden, abans no arribe el fred. Si de cas, més soroll i desagradable és el de la carretera principal que creua la conca, només una. Els cotxes, la majoria de gent local, la recorren amunt i avall, no per plaer. Són només uns centenars. Al cor del poble, les cases velles són antigues, de veritat. Moltes conserven els pòrtics originals des de fa cents d’anys. Unes poques cases, al carrer principal, de fet, són medievals. Ara a l’estiu, alçar la vista i contemplar les balconades és tot un espectacle. Sembla un jardí botànic. No hi ha finestra ni balcó que no presumisca de col·lecció de flors. Geranis que pengen i altres plantes emparentades que formen una paleta de colors preciosa en altura. Roig, groc, lila, verd… Les balconades són de fusta, i també els sostres dels edificis, i molts altres elements de cadascun dels que hi ha al poblet de Rauris i dels altres assentaments veïns. Al bell mig, l’església. No té ceba, sinó una agulla enorme que sobreïx enmig de la vall, com partint-la en dos. És una imatge vera de la regió alpina de Pinzgau. Més encara, si toquen les campanes a missa i els paisans pugen, o baixen, en processó per escoltar el sermó del cura. Hi ha bona parròquia. Galtes colorades, barrets de feltre, jaques de llana, figures enormes. Molt de beato. Un respecte, però. Als afores del poble, en els pocs solars que deixen en pau les muntanyes, seuen les vaques còmodes més afortunades. Les altres, es conformen en jaure com poden a les praderes cosides a les parets verticals de la vall. Elles no van a missa, i tant les fa si plou o fa sol. De tant en tant, el prat deixa espai al bosc. O a la inversa. I entre els arbres s’obren pas algunes roques, i l’aigua, caiguda del cel. Cau aigua perquè no cau neu, de moment. L’estiu. Per cert, oxímoron: el córrer de l’aigua al bosc és soroll de silenci. Els camins que transiten per les muntanyes, i els de les vàries valls més xicotetes que tallen l’interior de la mare, van farcits, estos dies, de muntanyenques i muntanyencs. A casa en diem pixapins. Nosaltres, que som de Munic i a Munic a més som foresters, segur som pixapins per als habitants de Rauris. Ens veuen circular i molts segueixen amb la mirada la matrícula del cotxe, camí dels aparcaments abans de començar a caminar. Per cap de lloc no trobem viatgers despistats, ni autobusos de xinesos, ni d’americans o d’espanyols… Només un grapat d’alemanys, austríacs i uns quants italians que, per ara, envaeixen amb respecte suficient la intimitat de la vall. És estreta, però la depressió de Rauris ens deixa entreveure, gairebé en tot moment, algun que altre cim emblanquinat, ja per damunt dels 3000 metres. Fins i tot a estes hores, que encara s’espera l’arribada de la tardor, aquestos pics més alts conserven cinc cèntims de neu, a ombria. Sembla una al·legoria d’aquesta terra amagada, de la seua supervivència o, més bé, resistència. Que els dure.

Hallstatt: la postal

Si no és el poble més pintoresc d’Àustria, poc li falta. Aquelles persones ho sabien, ho creien que ho sabien, més bé, i per això feia mesos que havien preparat a consciència aquella visita. Uns dies abans, en un desplaçament avançat, personalment vaig tindre la sort de comprovar que, de pintures, en mereix bona cosa, Hallstatt. Hi ha moltes més coses a fer, però el poder de la imatge instantània, la fugacitat, s’imposa a totes les altres virtuts del poble i les seues muntanyes de la sal, en els temps que corren. I al final, el dia D. Dia de tempesta, de fred, de vent, de malestar… que els va impedir a aquelles bones persones de complir el seu principal objectiu: prendre una fotografia com aquesta. Ja l’havien vist abans, mil i una vegades, al google, pel que, al cap i a la fi, hom va romandre pràcticament indiferent, aquell matí sota la pluja.

Hallstatt, al peu del llac

Hallstatt, al peu del llac

Dos mercadillos navideños (top) en el Tirol

Lo de los mercadillos de Adviento en la zona de los Alpes, de verdad, no tiene nombre. Cuando crees que los has visto todos (y quretodos son igual), que nada te podrá sorprender, entonces te pierdes por error en un pueblo del que no habías oído hablar nunca, mejor aún si es entre montañas, y te quedas boquiabierto. Es lo que nos pasó el otro día en el Tirol, cabía esperar mucho del mercadillo de Innsbruck, pero en cambio fuimos a parar por suerte a los de Rattenberg y Kufstein.

Sobre el primero, se celebra solamente los fines de semana durante el Adviento y es de pago, los sábados. Cinco euros cuesta la entrada al recinto, que no es otro que las dos calles principales del centro histórico de Rattenberg, la considerada ciudad más pequeña del Tirol con sus 400 habitantes. Los comercios del casco medieval, con sus tiendas de artesanía y vidrio soplado como bandera, abren hasta bien entrada la noche (hay que tener en cuenta que anochece a las cuatro por esta época; cierran sobre las 20 horas). Hogueras para ayudar a entrar en calor, vendedores de castañas asadas, puestos de vino caliente y, atención, música en directo (que resuena angelical por toda la calle gracias a un sistema de altavoces), convierten a este mercadillo en una delicia. Cinco euros bien invertidos.

Música en directo en Rattenberg

Música en directo en Rattenberg

También a la orilla del Inn (o Eno, en español), encontramos la ciudad de Kufstein, puerta de entrada al Tirol desde Baviera y segunda plaza más importante de la región, pese a sus menos de 20.000 habitantes.  De entre el patrimonio cultural e histórico de Kufstein sobresale la fortaleza, una construcción defensiva originaria del siglo XII. ¿Y dónde se celebra el mercadillo de Adviento? Precisamente en el interior de la misma, lo que garantiza un escenario sin parangón y una temperatura ambiente que nada tiene que ver con el gélido invierno exterior. El precio de acceso es de seis euros, pero incluye la visita muy recomendable a la fortaleza (magníficas vistas).

Vista al anochecer desde la fortaleza de Kufstein

Vista al anochecer desde la fortaleza de Kufstein

Artesano en el mercadillo de Kufstein

Artesano en el mercadillo de Kufstein

Y con esto y un bizcocho, y a tres días de Nochebuena, es hora de ir cerrando la temporada de mercadillos de Adviento de 2013 y preparar las maletas. La terreta espera.

*Nota para el viajero
Webs turísticas de Kufstein y Rattenberg

‘Weihnachtsmarkt’ a Salzburg (i Munic)

(18/12/2011) Estimada germana,

t’escric esta breu postal des de Salzburg, on hem vingut a passar el diumenge. Per molt que la vam visitar en estiu, aquell dia l’estada va quedar en no res, ja que vàrem coincidir amb una tromba d’aigua enorme. Hui tot ha sigut completament diferent. Sí, fa molt de fred, estem per davall de zero graus i de tant en tant les boires porten algunes volves de neu, que més que preocupar-nos ens animen l’excursió. Ja sabíem de la bellesa de Salzburg per la seua ubicació i pel seu patrimoni històric, però hui, en ple desembre, hem gaudit especialment amb el mercat de Nadal, que ocupa un parell de places al centre històric.

Estic del tot convençut que vos haguera encantat passar el matí amb nosaltres, ací i hui, rodejats com estem per un ambient nadalenc i tirolés tan especial. Este mercadet, com els que hi ha a Munic, el munten cada Advent i està salpicat de parades on comprar artesania i elements de decoració nadalencs.

També hi ha a la venda arbres de Nadal i molts llocs per a menjar alguna cosa típica al carrer – et pots imaginar, llonganisses, creïlles farcides, Bretzel o dolços. Per a posar a to el cos, la majoria de la gent, com també hem fet nosaltres, substitueix la cervesa pel Glühwein, vi calent amb espècies.

Just acabem de dinar, ho hem fet al temps que escoltàvem cantar un cor de cambra a les portes de la catedral. Ens queda un colp de vi calent mentre vos escric estes línies i ara mateix començarem la retirada, ens espera el tren de retorn cap a Munic ens uns minuts. Un bes i un abraç molt fort a tothom, ens veiem en uns dies per a celebrar junts el Nadal.

Més informació (sobre els mercats de Nadal a Munic)
Al llarg dels últims dies hem visitat pràcticament tots els Weihnachtsmarkt o mercats nadalencs que hi ha a Munic. En realitat tots no perquè n’hi ha un a cada barri, però hem passejat pels del centre i els més populars. Entre ells, com no, el Christkindlmarkt a Marienplatz i els voltants.

Ja ens havien advertit, però és del tot cert que desembre és un dels millors moments de l’any per a fer una escapada a Munic. Els mercadets del carrer li donen una vida impensable (amb el fred que fa) i l’ambient nadalenc al centre té un caliu especial, tan solemnes com són els bavaresos. Llàstima que la majoria d’aquestos mercadets només es poden visitar abans de Nadal i no durant les vacances -de fet, en orige es deien mercats d’Advent.

La pàgina oficial turística de Munic ofereix informació detellada (en anglés i alemany) sobre els mercats de Nadal que hi ha a la ciutat. També la podeu trobar en espanyol, organitzada de forma senzilla i clara, en aquest post al blog Una española en Munich: Weihnachtsmarkt / Christkindlmarkt en Múnich (DES 3 2010).

Finalment, n’hi ha desenes de vídeos a internet dels mercadets muniquesos. Aquest és un dels institucionals, d’aquest 2011: