Category: Salzburg

Salzburgo: tres miradores

Estos días de mercadillos navideños he tenido la oportunidad de volver a recorrer los dos montículos que envuelven Salzburgo, con sus tres miradores. No me han descubierto nada nuevo, pero me han recordado que unos son mejor que otros (según qué busquemos).

Fortaleza de Hohensalzburg

Vista desde la fortaleza. /SALZBURG FESTUNG

Vista desde la fortaleza. /SALZBURG FESTUNG

La mayoría de viajeros que persiguen una panorámica de Salzburgo desde las alturas suben aquí. Bajo mi punto de vista, si lo que queremos es inmortalizar la ciudad de la sal en toda su dimensión, es un gran error. Subir a la fortaleza a hacer fotos desde las alturas nos excluye del campo de visión uno de los elementos más singulares de Salzburgo: el mismo castillo, pues fotografiando desde este nunca lo vamos a poder tomar.

Además, es el único de los tres miradores al que no se puede subir si no se paga. Algo más de once euros si ascendemos en el cremallera y ocho si lo hacemos a pie. Eso sí, el precio incluye la entrada a las dependencias de la fortificación medieval, que con sus casi mil años de historia bien merece un paseo.

Si lo que se pretende es visitar el fortín por dentro o disfrutar de los Alpes, al otro lado de la ciudad, entonces sí merece la pena y mucho pasar por caja.

Para usar el ferrocarril hay que tomar el camino que sube al Mönchberg desde Kapitelplatz. A los pocos metros aparece la estación. Los que suban caminando han de seguir por la misma vía hacia arriba hasta la puerta del bastión.

www.salzburg-burgen.at/en

Museo de Arte Contemporáneo

Vista desde el museo

Vista desde el museo

Lo de este mirador próximo al de la fortaleza, en el mismo Mönchberg, es una solución intermedia. Los más perezosos pueden alcanzarlo sin esfuerzo, previo pago de 3,4 euros por un ticket de subida y bajada en ascensor, mientras que los que gustan del esfuerzo pueden encaramarse libremente a pie.

Las vistas son fantásticas, con la ciudad histórica de Salzburgo a nuestros pies y Hohensalzburg al fondo, flanqueándola. De fondo el río Salzach y el Kapuzinerberg.

Si nos quedamos con ganas y disponemos de mucho tiempo, se puede visitar el museo local de arte contemporáneo –Museum der Moderne–, pues esta azotea es en realidad su terraza. Si tenemos solamente algo de tiempo, se puede descender caminando a través de la montaña y la antigua muralla.

Para llegar hasta el ascensor desde el centro hay que cruzar toda la Getreidegasse, calle principal del Altstadt, e ir en busca luego de la Gstättengasse. Una gran puerta en la roca nos avisa del acceso al museo y con ello al balcón panorámico. A pie, se llega por la abadía de los agustinos en el oeste o bien, más rápido, subiendo las escaleras que parten desde las casas de los festivales.

www.salzburg.info/de/anreise_verkehr/oeffentlicher_verkehr/moenchsberg_aufzug

Kapuzinerberg

Vista desde la montaña de los capuchinos

Vista desde la montaña de los capuchinos

En realidad Salzburgo estuvo dotada de dos fortificaciones, una a cada lado del río. En el extremo norte se halla la segunda de las mismas, abadía a su vez de los capuchinos.

Para alcanzarla, y las magníficas vistas que regala, hay que salir del centro, cruzar el río y seguir por la Linzer Gasse. A las primeras de cambio nos aborda un arco y una empinadísima cuesta, la que nos conduce a nuestro destino. No hay otra vía.

Una vez arriba, bajo mi punto de vista, la vista panorámica más completa de Salzburgo, con el centro histórico íntegro, tras el sinuoso Salzach y con la fortaleza y el Mönchsberg en segundo plano. Al fondo, los Alpes. Es decir, todo.

Como contra, el sol de cara nos dificulta tomar la foto desde aquí durante las horas de más luz.

www.salzburg.info/en/sights/nature_in_the_city_of_salzburg/mountains_in_the_city_of_salzburg/kapuzinerberg

Salzburg. El museu de la ciutat

Tot i ser una ciutat, i més encara al centre històric, abocada per complet al turisme, tinc la sensació que la majoria de visitants que passen per Salzburg ho fan amb la idea de passejar, comprar i, com a molt, visitar la catedral, la casa natal de Wolfang Amadeus Mozart i la fortalesa de Hohensalzburg. Segur que n’hi ha que arriben amb la idea de gaudir dels festivals de música, les antigues mines de sal, els llacs o els escenaris de la pel·lícula de Somriures i llàgrimes, però no abunden aquestos viatgers que hi volen anar més enllà. Ho tinc comprovat de fet, un parell de dies per setmana com passe per Salzburg.

En qualsevol cas i com que tinc temps, jo sí que m’he proposat escarbar-la i porte unes setmanes explorant aquells atractius de la ciutat que no arriben al turisme majoritari. Alguns d’ells sorprenentment, per tan cèntrics i a la mà del viatger com estan. L’altre dia fou el torn del museu de la ciutat, ubicat des de 2007 en la Nova Residència dels prínceps arquebisbes de la ciutat de la sal.

Nova Residència. /MUSEUM SALZBURG

Nova Residència. /MUSEUM SALZBURG

Tot i que vaig preguntar identificat com periodista, el cas és que no em van donar xifres de visitants al museu, pel que tinc que quedar-me amb que durant la visita a aquest espai que encara fa olor a nou no em vaig creuar amb més de cinc o sis persones, mentre el carrer anava ple de turistes asiàtics càmera de fotos en mà.

Una llàstima, perquè l’enfocament del museu em va semblar molt nítid, quasi diria una presa de contacte fonamental per a saber en realitat què va ser Salzburg durant els seus primers dies des que va encetar el comerç de la sal, què fou en l’Edat Mitjana i com ha esdevingut en el que és ara, a partir de la integració en l’Imperi Austrohongarès a l’any 1816.

Sobre aquestos darrers dos-cents anys, fantàstica la col·lecció de paisatges que mostren com la ciutat barroca va acabar convertint-se en una espècie de ciutat museu, idíl·lica, denominada com Arcàdia alpina.

Abans però fou destacada seu eclesiàstica i comercial, convertida en la Roma germana a partir dels segles XVI-XVII i amb un important grau d’autonomia dins del Sacre Imperi Romanogermànic fins la caiguda del mateix amb les guerres napoleòniques. Temps de prínceps arquebisbes i figures com la de Wolf Dietrich von Raitenau, en bona part impulsor de la ciutat barroca que hui és Salzburg.

Princeps arquebisbes, al museu

Princeps arquebisbes, al museu

Organitzada en tres pisos amb exposicions temporals i tot tipus d’objectes històrics, la Nova Residència acull a més un segon espai de museu dedicat a la peculiar obra panoràmica de Sattler, com també el carrilló, visitable una vegada al dia en grups organitzats.

*Nota per al viatger
El museu de la ciutat de Salzburg obri de dimarts a diumenge de 9 a 17 hores. El preu de l’entrada general és de set euros, tot i que hi ha diversos descomptes. Alguns festius especials roman tancat. Tanmateix, el museu panoràmic no està inclòs en el preu. Informació més detallada al web del museu, o bé a la pàgina web turística oficial.

Amb alguns xicotets matisos, aquest post en espanyol al blog Sombras de tinta fa una aproximació breu a la història de Salzburg: Historia de Salzburgo.

La ola de surf en el canal… Alm de Salzburgo

A base de volver y volver (por razones de trabajo), me estoy empezando a poner a fondo con Salzburgo. Hay mucho camino por recorrer y prefiero hacerlo a mi aire. El otro día, releyendo el libro 111 Orte in Salzburg, die man gesehen haben muss (111 lugares de Salzburgo que deben ser vistos) algo me llamó especialmente la atención.

Siguiendo la estela de una de las atracciones turísticas más curiosas y celebradas de la pariente mayor que es Múnich, recomendaban una visita al canal Alm para conocer la ola de Salzburgo y su grupo de surferos. Como no venía indicada la dirección, ese mismo día y en mi tiempo libre me acerqué a la oficina de turismo en busca de información sobre la ola del canal Alm, la Almwelle.

Lo más divertido fue comprobar que en la oficina de turismo no sabían de qué les hablaba! Al preguntarle, la dependienta primero se rió, luego tecleó en el buscador de su PC y al final se quedó con la boca abierta: en efecto, desde 2011 existe una ola de surf en Salzburgo que, por lo que parece, no conocen (muchos) ni en su pueblo. Más tarde he podido saber, por cierto, que la ola cuenta con el patrocinio del mismo Ayuntamiento.

Tras abortar la visita aquel primer día, en mi siguiente excursión de domingo a la ciudad y dado el paseo de rigor entre iglesias barrocas y chocolatinas con la cara de Mozart, ayer aproveché una vez más las tres horas de tiempo muerto en Salzburgo para introducirme un poco más. Como hacía sol, me puse manos a la obra y crucé el centro histórico, Nonntal y Gneis. A cinco kilómetros del Altstadt resultó estar la jodida!

De hecho, la encontré por casualidad, después de pasear y cansarme de hacerlo junto al precioso Almkanal. Por el camino, preciosas casas unifamiliares con sus jardines, encasilladas entre el prado y el mismo canal de aguas cristalinas. De fondo, majestuoso el Untersberg y los que le siguen (Alpes) camino de Berchtesgaden.

Unas señoras octogenarias en paseo vespertino, curiosamente fueron las que me terminaron de indicar la ubicación concreta de la ola. A ellas les pregunté por la posibilidad de bañarse en el Alm en verano y confirmaron que, no solo es posible nadar, sino que también hay quien hace surf. No andaba lejos de ello.

Al final, no se si por el inusual buen clima de esta última semana de octubre pero terminé encontrando a un grupo de media docena de chavales surfeando ante la mirada de unos pocos curiosos. Sinceramente, no pensaba ver a nadie en el lugar, por lo que llegué desprovisto de cámara. Los grabé un rato con el iPad y tomé un par de instantáneas con mi viejo teléfono.

Uno de los chicos me comentó que son un grupo de varias decenas de personas y que en verano han llegado a juntarse allí un centenar con la idea de pasar un buen rato y refrescarse. Cuanto menos, curioso.

Almwelle

Almwelle

*Nota para el viajero:
La ubicación exacta de la Almwelle es el Heinrich-Meder-Weg, en el distrito salzburgués de Gneis, al sur. Para llegar desde el centro hay que seguir la Berchtesgadner Strasse hasta los límites de la ciudad en dirección Eichet. En la Weidenstrasse hay que girar a la derecha. La distancia del centro histórico es de 5 km aprox. Esta es su web: www.almwelle.com. Normalmente está mucho menos concurrida que la ola del Eisbach en Múnich, por lo que no hay garantía de encontrar surferos.

Diari de mercadets de Nadal (II): un dia a Salzburg

Fortalesa de Hohensalzburg des de la Kapitelplatz

Fortalesa de Hohensalzburg des de la Kapitelplatz, junt al mercat nadalenc de Salzburg

Tenda de boles de decoració a Salzburg

Tenda de boles de decoració a Salzburg

Si tinguera que escollir un mercadet de Nadal al sud d’Alemanya i Àustria triaria el de Salzburg. És el que més m’agrada de tots i és el que menys greu em sap visitar. No és que la resta no em resulten atractius, però -supose que serà de tants que en visite com guia- comence a afartar-me’n.

Directament i amb molt de respecte, tenint en compte la gran quantitat de gent que viatja des d’Espanya a cosa feta, els trobe sobrevalorats. I és que un Christkindlmarkt a la plaça del poble és un lloc encantador, visualment atractiu i sovint original, on és possible viure allò del White Christmas en la pròpia carn, que al cap i a la fi significa que fa un fred que pela i que no duraràs més de tres quarts d’hora seguits al carrer. També és un mercadet on tot va tan car que és molt poc probable que acabes comprant res, si de cas menjant-te una llonganissa i bevent un vi calent mentre els dimonis se t’emporten per dins -ja siga per qüestions tèrmiques o pel preu que has pagat-.

En qualsevol cas, em reafirme: si n’he de triar un per a una excursió de dia complet eixe és el de Salzburg. D’una banda tenim les paradetes, en la línia de tot allò que trobem a tot arreu: boles per decorar els arbres de Nadal, centres de taula orgànics, joguets clàssics, roba tradicional, etc. El que no tenim en cap altre lloc és la ubicació del mercadet al voltant d’una catedral com la de Salzburg, amb tot de palaus barrocs i la fortalesa medieval de rerefons.

Joguets al mercat nadalenc de Salzburg

Joguets al mercat nadalenc de Salzburg

Christkindlmarkt de Salzburg a la catedral

Christkindlmarkt de Salzburg a la catedral

És més, en el cas més que probable que el mercadet nadalenc ens acabe saturant o els fred ens puga, sempre ens queda l’oportunitat de fer una visita convencional a la ciutat. En este sentit, la mateixa catedral i les esglésies de Sant Pere i franciscana no haurien de faltar en aquesta passejada, que pot incloure la casa natal de Wolfang Amadeus Mozart al mateix centre de la Getreidegasse -carreró comercial al que no cal que convide a ningú a passejar; tot corre per allà-.

Mozartkugeln al mercadet nadalenc de Salzburg. Això no falta en tot l'any

Mozartkugeln al mercadet nadalenc de Salzburg. Això no falta en tot l’any

Els amants de la fotografia i les vistes panoràmiques poden pujar a la fortalesa o al mirador del museu d’art contemporani. Els costarà de 12 a 3 euros, segons l’elecció. De bades es pot fer alguna cosa pareguda, si no més original, creuant el riu i caminant costera amunt a la muntanya dels Caputxins des d’on es veu tot el centre històric des de les altures, amb la muntanya Untersberg al fons. Si la neu remata el paisatge, tot plegat pot esdevindre inigualable als ulls d’un mediterrani.

Poca cosa més es pot fer en una visita d’unes hores a Salzburg. Segurament parar a menjar alguna cosa. En eixe sentit tres recomanacions pensant en l’hivern: la novíssima pizzeria l’Osteria, que just acaba d’arribar a la ciutat; la cèntrica cerveseria Zipfer, més que correcta, o bé el desenfadat Afro Cafe.

‘Weihnachtsmarkt’ a Salzburg (i Munic)

(18/12/2011) Estimada germana,

t’escric esta breu postal des de Salzburg, on hem vingut a passar el diumenge. Per molt que la vam visitar en estiu, aquell dia l’estada va quedar en no res, ja que vàrem coincidir amb una tromba d’aigua enorme. Hui tot ha sigut completament diferent. Sí, fa molt de fred, estem per davall de zero graus i de tant en tant les boires porten algunes volves de neu, que més que preocupar-nos ens animen l’excursió. Ja sabíem de la bellesa de Salzburg per la seua ubicació i pel seu patrimoni històric, però hui, en ple desembre, hem gaudit especialment amb el mercat de Nadal, que ocupa un parell de places al centre històric.

Estic del tot convençut que vos haguera encantat passar el matí amb nosaltres, ací i hui, rodejats com estem per un ambient nadalenc i tirolés tan especial. Este mercadet, com els que hi ha a Munic, el munten cada Advent i està salpicat de parades on comprar artesania i elements de decoració nadalencs.

També hi ha a la venda arbres de Nadal i molts llocs per a menjar alguna cosa típica al carrer – et pots imaginar, llonganisses, creïlles farcides, Bretzel o dolços. Per a posar a to el cos, la majoria de la gent, com també hem fet nosaltres, substitueix la cervesa pel Glühwein, vi calent amb espècies.

Just acabem de dinar, ho hem fet al temps que escoltàvem cantar un cor de cambra a les portes de la catedral. Ens queda un colp de vi calent mentre vos escric estes línies i ara mateix començarem la retirada, ens espera el tren de retorn cap a Munic ens uns minuts. Un bes i un abraç molt fort a tothom, ens veiem en uns dies per a celebrar junts el Nadal.

Més informació (sobre els mercats de Nadal a Munic)
Al llarg dels últims dies hem visitat pràcticament tots els Weihnachtsmarkt o mercats nadalencs que hi ha a Munic. En realitat tots no perquè n’hi ha un a cada barri, però hem passejat pels del centre i els més populars. Entre ells, com no, el Christkindlmarkt a Marienplatz i els voltants.

Ja ens havien advertit, però és del tot cert que desembre és un dels millors moments de l’any per a fer una escapada a Munic. Els mercadets del carrer li donen una vida impensable (amb el fred que fa) i l’ambient nadalenc al centre té un caliu especial, tan solemnes com són els bavaresos. Llàstima que la majoria d’aquestos mercadets només es poden visitar abans de Nadal i no durant les vacances -de fet, en orige es deien mercats d’Advent.

La pàgina oficial turística de Munic ofereix informació detellada (en anglés i alemany) sobre els mercats de Nadal que hi ha a la ciutat. També la podeu trobar en espanyol, organitzada de forma senzilla i clara, en aquest post al blog Una española en Munich: Weihnachtsmarkt / Christkindlmarkt en Múnich (DES 3 2010).

Finalment, n’hi ha desenes de vídeos a internet dels mercadets muniquesos. Aquest és un dels institucionals, d’aquest 2011: