Este dimecres he visitat la fàbrica de joguets de Famosa a Ibi. Segons resava la convocatòria de premsa, el propòsit de la visita era descobrir “el procés de creació d’un somni, l’elaboració d’un joguet”. No sé per què, l’enunciat dels meus amfitrions m’havia fet pensar en l’excursió com si fora a la fàbrica de xocolata d’en Willy Wonka: un mati oníric ple de felicitat, passejant-me per un gran magatzem de joguines de totes les grandàries i salpicat de petites habitacions atapeïdes de senyores grosses, segudes sobre cadires de mimbre de colors, cosint nines de drap, agulla i fil de cosir en mà. A José de la Gándara, és a dir, a Willy Wonka, me l’imaginava com un senyor gran, sord i miop, amb els cabells llargs i estorats. També me’l feia escèntric, amb un gran barret de copa i un bastó, passejant-se per la seua fàbrica acompanyat per un seguici de personatges de ficció. Què menys que crear somnis en un ambient d’ensomni.

Al final, tinc que dir que la visita ha sigut molt cordial, com el senyor De la Gándara, però de Willy Wonka, res de res. Per a començar, el Willy de Famosa és un cavaller molt corrent, com un empresari més de traje i corbata, que s’ha passat el matí parlant d’exportació, negoci, mercats i moltes altres coses que res tenen a veure amb el somni d’una xiqueta o un xiquet. Sobre la fàbrica, he vist molta seguretat per als treballadors, moltes màquines, un control exhaustiu de la producció… Em venen al cap paraules com riquesa, ocupació o indústria, sense dubte totes bones, més encara en els temps que corren. Però també he sentit una olor forta a plàstic, monotonia, cares series, automatisme, soroll. De nou, indústria. I clar, com que jo anava en busca d’una història dibuixada per Tim Burton, no he pogut evitar la decepció.