El millor del nostre pis a Munic és que és ampli i relativament econòmic; el pitjor, que estem literalment dins d’un habitatge més gran. En realitat, l’apartament és simplement la segona planta d’una casa unifamiliar, la de la família Henze. Això sí, afortunadament són molt discrets. Tant, que mai no els trobem al rebedor o pel passadís, quan entrem i eixim. La senyora Henze, que sembla no treballa a fora, és encantadora i s’afanya a fer-nos sentir bé. L’altre dia i per a celebrar l’arribada de Nikolaus a Munic ens va deixar un platet de galetes de Nadal davant de la nostra porta.