Encara no els conec tots, però Munic està salpicada de parcs enormes on desconnectar de la ciutat és senzill. A prop de casa nostra ens toca l’Ostpark. Quan s’acosta l’hivern, i mentre la gespa dels grans descampats centrals es refreda i no, els arbres que abrigallen tot aquest jardí urbà solten a poc a poc les últimes fulles. Des de fa temps, algú les amuntona a l’espera definitiva del glaç i la neu. Al vespre, només unes poques llums mantenen amb vida el parc, el que no impedeix que un riu de corredors circulen pels seus carrers. N’hi ha de més atletes i de menys, qui corre a soles o en grup, qui patina i estan els qui aprofiten per a fer esport mentre passegen als seus respectius nanos, carro en mà. Tots a les fosques, ben tranquils al parc de l’oest.