De tants com n’hi ha que fan el contrari, potser no som conscients que estem envoltats també de bona gent, capaç d’oferir-no petits regals en la quotidianitat -des d’un somriure de bades a un missatge de suport a la bústia del correu- amb l’única intenció de fer-nos sentir bé o reconèixer el nostre esforç. Darrerament, tinc que dir que jo els he sentit a tocar, a estos, quasi més que els mercats, les pàgines salmó dels diaris i tota la mala baba que s’arrossega pel món. Mentre vaig remant contra corrent, i hui que em sent amb més forces, vull recordar-me’n també de tots ells i donar-los les gràcies. Tornar-los eixe alé extra que van oferint-me de tant en tant i que m’empeny a tirar endavant. Per què? Simplement, perquè vull!