Els que vivim ací sabem que Munic és una ciutat molt més preparada que Berlín a l’hora de generar negoci. Ara bé, si li donem la volta a la truita i ens centrem en la capacitat artística de totes dues ciutats, tampoc hi ha dubte, Munic no té res a fer. Bé, tampoc es tracta de competir. En qualsevol cas, hi ha vida més enllà del mercat del art, entès com a negoci rendible, i sempre hi ha la possibilitat de sorprendre’s amb algun concert de jazz, representacions escèniques alternatives i petites històries similars. Divendres passat passat, per exemple, vaig tindre l’oportunitat de conèixer el projecte de nou artistes de tot arreu, entre elles tres catalanes, que celebren estos dies una exposició multicultural a l’espai Halle50 de Domagkateliers. Estan allà fins el proper 21 de març i el nom de la seua exposició és certament esclaridor: Babel. I és que, darrere d’històries convencionals de Trachten i cerveseria, Munic acull quasi un 25% de població estrangera que aporta el seu granet de sorra per a construir dia a dia una metròpoli diversa, dins d’aquest espai global i interconnectat en el que ens movem. Vos deixe unes imatges:

Per cert, les tres catalanes que participen al projecte de Babel a Munic són Laia Martí Puig, Montse Vives i Raquel Rodríguez.