I agost va com bé

Un dia t’alces pel matí i veus el cel gris. Penses que no passa res, que prompte tornaran el sol i l’alegria. El dia següent tornes a despertar-te al llit i a veure com una manta grisa tapa de nou el cel. T’ho prens una mica pitjor. I un altre matí, i un altre més i un altre darrere de l’altre. Al final del tot fins i tot cauen les temperatures, i la moral, més d’un es refreda, venen les mànigues i les cares llargues; és una roda que ens acaba engolint-nos a tots. Ha sigut agost, l’horrorós, gris i gelat agost de 2014, espere que no siga l’agost bavarés a seques, perque no sé si ho podria suportar per norma. De fet, no sé com passarem l’hivern, si abans que arribe no gaudim d’un estiuet de Sant Miquel al setembre. No ho tinc clar. Tan de bo.

2 comments

  1. Montse Vives

    Ho has clavat, has parlat per a mí. Aquests dies grissos ens fan grissos i cal lluitar amb el cap i el cos per sobrepassar-los i no deixar-nos endur per la melanconia. Bé a voltes està bé deixar-se portar, però cal treballar molt i tenir molts interessos per sobrevolar el temps (Das Wetter). Gràcies per expressar-te tan bé!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s