Un dia t’alces pel matí i veus el cel gris. Penses que no passa res, que prompte tornaran el sol i l’alegria. El dia següent tornes a despertar-te al llit i a veure com una manta grisa tapa de nou el cel. T’ho prens una mica pitjor. I un altre matí, i un altre més i un altre darrere de l’altre. Al final del tot fins i tot cauen les temperatures, i la moral, més d’un es refreda, venen les mànigues i les cares llargues; és una roda que ens acaba engolint-nos a tots. Ha sigut agost, l’horrorós, gris i gelat agost de 2014, espere que no siga l’agost bavarés a seques, perque no sé si ho podria suportar per norma. De fet, no sé com passarem l’hivern, si abans que arribe no gaudim d’un estiuet de Sant Miquel al setembre. No ho tinc clar. Tan de bo.