EL ‘Oberbürgermeister’ Reiter en una protesta contra BAGIDA-PEGIDA. /SZ

Llegisc al diari que un miler de persones van eixir anit al carrer a Munic amb una pancarta que diu Baviera contra la islamització d’Occident (i després diran que no són uns sucursalistes, eixos bavaresos). Ja cansa la cançoneta (la música potser no sona malament del tot en els dies del kalàixnikov al cor d’Europa, però la lletra petita d’aquesta gent fa molta por), tot i que per sort a cada dia que als de Bagida els dóna per intentar fer una mica de soroll al carrer són 10 o 20 vegades més les persones que estan saltant a tapar-los la boca. M’hi hauré d’apuntar un dia, o serà una vergonya. Este mateix dilluns, de fet, 12.000 münchner es van encarregar de minimitzar la mani de Bagida en protestar contra aquestos al mateix lloc i hora que ells. Munic intolerant: 1.000 pallassos; Munic de colors: 12.000 Pallassos. Sendlinger Tor dicta sentència. Zum Glück. A tot açò, el que em fa somriure és que els jutjats li han dit als de Bagida que no, que amb Dieter Reiter no tenen res a fer per aquest camí. Jo no vaig votar el Dieter, i dubte que li donara el meu suport si les eleccions municipals tornaren a celebrar-se demà. Em sembla espedé pur, o psoe pur, tan se val. Són cartró-pedra. Però les coses són com són, i haig de reconèixer que amb aquest tema dels refugiats, i per tant del pluriculturalisme de Munic, Dieter Reiter s’ha guanyat el meu respecte i, si més no, la meua admiració. Quan el 10 d’octubre el vaig veure visitant envoltat de càmeres el centre d’internament de refugiats polítics a Freimann (on aleshores hi havia 2.500 persones en unes casernes amb espai per a la meitat) vaig pensar: desconfia, este està cridant al cel en busca de vots. Amb el temps, veig que, si de cas, només a mitges. D’una banda, no estava fent la seua feina, sinó que es va presentar al mig de l’era sense que ningú no l’haguera cridat: la gestió dels refugiats a Baviera era i és cosa del govern regional i no del municipal ni del batlle. D’altra banda i ben mirat: no tenia massa a guanyar en aquesta batalla, doncs ni els refugiats voten, ni votaran, ni res fa pensar que Munic, ciutat de nòmines carregades de zeros, siga tan progressista i oberta al món com per a que fer-li costat al més dèbil puga donar vots directament a un alcalde. Amb la perspectiva que atorguen els quatre mesos transcorreguts des d’aquella primera visita, sembla que Reiter s’ha implicat veritablement en la busca d’una solució per a la situació dels milers de refugiats polítics que han arribat a la ciutat. Segurament haja fet alguna cagada en aquesta missió que encara no he endevinat a descobrir, però, pel que a mi respecta, amb el seu procedir en aquest tema no només he après a pronunciar el seu nom correctament sinó que aquest home ha deixat de ser l’ombra d’Ude per a passar a ser el veritable alcalde de Munic, esta mena de poble gran que habite i que mentre es resistisca a ser una ciutat global però actue amb l’obertura de mires que ho ha fet el senyor Reiter em farà sentir ben a gust. Per a disgust dels racistes.