Si no és el poble més pintoresc d’Àustria, poc li falta. Aquelles persones ho sabien, ho creien que ho sabien, més bé, i per això feia mesos que havien preparat a consciència aquella visita. Uns dies abans, en un desplaçament avançat, personalment vaig tindre la sort de comprovar que, de pintures, en mereix bona cosa, Hallstatt. Hi ha moltes més coses a fer, però el poder de la imatge instantània, la fugacitat, s’imposa a totes les altres virtuts del poble i les seues muntanyes de la sal, en els temps que corren. I al final, el dia D. Dia de tempesta, de fred, de vent, de malestar… que els va impedir a aquelles bones persones de complir el seu principal objectiu: prendre una fotografia com aquesta. Ja l’havien vist abans, mil i una vegades, al google, pel que, al cap i a la fi, hom va romandre pràcticament indiferent, aquell matí sota la pluja.

Hallstatt, al peu del llac