El mercuri confirma un secret a veus: tenim quasi quinze graus al carrer i ningú no diria que estem a tocar de desembre. Els arbres ja són nus, la tardor ja no és daurada, però encara és càlida. El cel és blau, quatre núvols interrompen tímidament el sol, calent. I ja són dies, i dies, i dies. Ens sobren capes de roba, guants i bufandes. Aviat però, tot canviarà, la tardor ens abandonarà, segurament fins l’any vinent, i vindrà el temps del gris, del blanc, del fred, de la neu. Abans que arribe il·lusiona. No ens podem cansar d’allò que encara no tenim. Jo no puc. Més bé al contrari. Diuen que el cap de setmana veurem caure els primers flocs. Al meu poble en diuen volves. Alguns les esperem impacients. Ja va sent hora. Aquest matí bufa un vent incòmode, demà també. Potser són el preludi de l’hivern.