Un (de)mèrit de la classe política ha sigut aconseguir que la immensa majoria de la gent, siga quina siga la seua ideologia, no s’interesse gens pels afers públics en un moment crític com l’actual. Hui comença la campanya política per a les eleccions generals del 20N i, lamentablement, al carrer li preocupen moltes altres coses abans que la política. Si de cas, preocupen els polítics.

Només amb una mica de sort, algun fenomen semblant al del 15M faria que la campanya resulte finalment un estímul per a la ciutadania. Si ningú no els marca l’agenda, apanyats anem da la mà de Rajoy, Rubalcaba, Cayo Lara i companyia.

A Alcoi, i a tot Espanya, el que fa patir de veritat és la crisi econòmica, que ja no sabem si és financera, social, de valors, si té solució ni quina és la solució. Aquest dijous s’ha conegut que Espanya ja té enregistrades 4.360.926 persones sense treball a 31 d’octubre de 2011. Són el 21,5% de la població en edat de treballar, una absoluta barbaritat. Mentrimentres, Grècia s’apropa a la fallida econòmica, la borsa de tot Europa es desploma per enèsima vegada, l’euro s’acosta a l’abisme, la recessió se’ns tira damunt de nou, les notícies ens ho donen tot ben adobat, els de sempre guanyen com sempre i els de mai paguem com mai. Encara els polítics volen que estiguem pendents de la pegada de cartells a la mitjanit.

Això sí, la dreta espanyola passa de gaidó per tot plegat i prepara el cava en la nevera.