Diuen que entre un 5 i un 10% de les bombes que es deixaven caure sobre les ciutats a la Segona Guerra Mundial no explotaven, generalment en fallar el detonador. Segons s’estima, a Munic, van caure més de tres milions de bombes i projectils que van desfer la pràctica totalitat del centre de la ciutat. Jo no sóc massa bo fent números, però el càlcul és senzill: és gairebé segur que desenes de milers d’explosius de la gran guerra romanen ocultes al subsol de la ciutat. Per això mateix és habitual, com a Berlín, que de tant en tant hom trobe una gran bomba en perill d’explotar, quan es posa a rebuscar a la terra pel motiu que siga. Això és simplement el que va succeir la setmana passada, quan els obrers de la luxosa promoció de Monaco al barri de Schwabing van trobar entre els ciments del seu nou edifici, una bomba de 250 quilos. La resta de la història és ben coneguda, ja que allò no va haver forma de desactivar-ho, només a través d’una explosió més o menys controlada. Fa un parell de dies vaig passar per aquell solar amb la bicicleta, ni que fora per saciar la curiositat del periodista i tirar dos fotos. Com jo, desenes de persones mirant-se l’obra hui aturada i la petjada de la detonació, tots nosaltres fent de jubilats i comentant la jugada a l’altra banda dels andamis. Podeu imaginar: d’entrada palla cremada -sembla que això, pensat per a reduir l’impacte de l’explosió, va suposar un petit incendi posterior-, negror, impactes de metralla sobre les parets mitgeres que envolten el solar i vidres trencats, molts vidres trencats. Als aparadors comercials de pràcticament tot el carrer de Feilitzsch, que fins i tot han provocat el tancament provisional d’algun local. Per sort, aquest paisatge lunar en que s’ha convertit un tros de carrer a Munic és hui molt més paregut al plató de rodatge d’una pel·lícula que a la realitat que aquesta ciutat va viure no fa tant.

Sprengung der Fliegerbombe / Schwabing, München / 28.8.2012 from Simon Aschenbrenner on Vimeo.