Òbric l’ordinador i em trobe esta fotografia que puja a internet un alcoià de xarxes i amic de nom Jordi Linares Domínguez. La teniu ací davall, però ja vos l’explique jo per si no vos queda clar el panorama: s’obri el teló d’un teatre flamant i apareix el Cor de la Generalitat Valenciana damunt de l’escenari. Al pati de butaques només n’hi ha quatre ànimes. Com es diu la pel·lícula? Alcoi (però s’ha de dir amb la boca plena).

Jordi ha penjat la seua fotografia per a que vagen comentant-la lliurement. No li falten els comentaris, que jo no vaig a tornar a recomentar però vos recomane que se’ls mireu per a acabar d’entendre la sinopsi. Imagineu bé, van de sainets, d’un tan Paco Asnar que és l’únic que ompli teatres i no sé què d’una festa grandíssima. També de dinosaures. Coincidisc en una cosa sobre això mateix, quanta raó tenia Pedro Maestre.