Ja em va passar en 2013, entre que vaig acabar de posar els llibres al forn i van arribar damunt de la taula, va passar una eternitat. Segona edició, mateixa jugada. Mentre pugen i no el port, els dies es fan llargs i les hores les compte amb els dits. De moment, tinc portada.

*Dels pocs, bons amics, que l’han vista fins ara, n’hi ha uns quants, i ja són molts, que m’han preguntat: “I no podies haver posat una foto més representativa de Munic? O d’un monument?” Tenia clar que la bici havia de caure de la nova portada, que no del llibre, però haver fotografiat una icona per encetar-ho tot plegat amb una imatge de catàleg, en versió barata, hauria sigut una traició. Com deixar de muniquejar. Això mai. Així doncs, calia gent, al carrer; i verd; i blau; i que fos Munic. Sense focs d’artifici, però. A mi em fa paper, i vosaltres, què en penseu?