La insuportable indiferència del valencianisme
Amb el retard lògic que imposa la distància, este dilluns he conegut el tancament de l’Informatiu. Segurament peque de presumptuós, però m’agradaria pensar que l’Informatiu ha estat a València i l’Horta el que ARAMULTIMEDIA va voler ser a les Comarques Centrals i ha acabat sent per a l’Alcoià i el Comtat. És a dir, una altra forma de fer periodisme, des d’una òptica progressista i allunyada dels poders tradicionals, des d’internet i, naturalment, en valencià. Sense sectarismes, res de la trinxera de temps passats, sinó amb total naturalitat i des d’una visió senzillament inexistent als mitjans tradicionals del País Valencià.
Per això hui no puc sentir més que indignació, que no sorpresa. Llàstima de comprovar com, efectivament i com bé diu el company Juan Enrique Tur – pare de la criatura-, a València com a les Comarques Centrals n’hi ha molt col·lectiu al que se li ompli la boca en parlar de suport a la llengua i la cultura dels valencians, però manifesta una incapacitat total a l’hora de passar de les paraules als fets.
No vull escriure, des de Munic i amb una mirada distant, l’enèsim article recordant que els periodistes no podem passar de l’aire, per molt que de nou és una visió compartida amb el mateix Juan Enrique.
És més, si bé és cert que l’Informatiu sempre va confiar en la publicitat com una via suficientment sòlida per a donar-li continuïtat al seu projecte, mentre vaig romandre al capdavant d’ARAMULTIMÈDIA mai vaig creure al 100% en eixe camí, amb el que personalment ja havia entropessat -en termes econòmics- uns anys enrere amb Alcoidigital.
Més enllà de sentir en la pell pròpia l’amargor del company Tur pel tancament de l’Informatiu, més enllà de lamentar la pèrdua d’un mitjà clarament alternatiu, una referència per a saber allò que realment ocorre en el Regne de Rita, el que lamente en aquest moment és que, malgrat les experiències a les que ens venim enfrontant des de fa temps, els valencians seguim sent manifestament incapaços de valorar allò que tenim. I el pitjor de tot, ni tan sols eixa petita part de la societat que suposadament està més sensibilitzada amb la protecció i promoció de la llengua i la cultura autòctones dels valencians, és capaç d’obrar en conseqüència en la majoria d’ocasions allà on se la reclama.
Eixa és almenys la sensació amarga que em queda una vegada més, pel que fa a la promoció dels mitjans de comunicació en valencià -casualment o no, progressistes-. Uns mitjans que, per si fora poc, al menyspreu de les autoritats autonòmiques i de la majoria dels poders municipals -especialment allà on governa el PP-, hem d’afegir la insuportable indiferència amb que ens tracten a sovint des del mateix cor del valencianisme.
No mire a ningú i vos mire a tots, alliberat com estic d’obligacions i de temors, vos assegure que de palmadetes en l’esquena i felicitacions els professionals del periodisme no passem el dia. Hui ha sigut l’Informatiu, tan de bo demà no siga Comarcàlia, ARAMULTIMÈDIA ni ningú altre.
Quadern de Jordi Orts 
Trobe un poc difícil ficar en el mateix sac de la paraula «valencianisme» la immensa diversitat de maneres de veure el País Valencià que existeix. Tot n’és ple de matisos per tot arreu i fins i tot el Partit Popular de Camps va voler considerar-se en cert moment «valencianista». Així que no sabria identificar exactament quines persones «valencianistes» són les coresponsables del tancament de ‘L’Informatiu’.
També caldria dir que molts com jo estem farts d’abanderar causes perdudes. Al llarg dels anys hem pagat quotes per als repetidors de TV3 (que no veiem); ens hem subscrit a diaris i revistes (que no arriben als nostres pobles) només per pura militància cultural; hem col·laborat pagant perquè InfoTV fora possible (que tampoc veiem), etc., etc., etc. Potser ja no se li pot demanar més implicació a la gent perquè està cansada d’haver de ser un militant actiu si vol llegir un diari o informar-se en una televisió en la seua llengua.
Així que crec que per a demanar responsabilitats fariem bé en d’apuntar cap a un altre lloc. ¿Per què no als governants, que no només han ignorat aquests projectes, sinò que els han combatut directament amb abús de poder? Només faltaria que, els qui admetem considerar-nos «valencianistes», a més d’estar col·laborant amb tot durant dècades, haguérem de tindre sentiment de culpa per una cosa sobre la qual no som responsables.
Lamente molt el tancament de ‘L’Iinformatiu’. Considere que, com en tantes ocasions, fem un pas cap a darrere. Però mentre ens governe algun dels dos partits majoritaris, poca cosa més podem fer.
Ei Josep, primer que res agrair-te el comentari i dir-te que respecte i molt la teua opinió (compartida fins i tot a mitges). Ara bé, jo parle de totes eixes entitats que volen/tenen interés en aparèixer en mitjans com l’Informatiu o ARAMULTIMÈDIA, però que a l’hora d’arrimar el muscle les costa molt (a vegades fins i tot ens donen l’esquena en parlar de diners). Pel que fa a les administracions públiques està clar que amb el PP no trobarem més que barreres, però amb la resta tampoc és senzill.
I dos cosetes més:
Demanar-te disculpes perquè com responsable d’ARAMULTIMÈDIA no vaig ser capaç de fer arribar aquest projecte, com tocava, al teu poble (amics, parlem de Banyeres de Mariola), al que ja són massa anys de donar-li l’esquena des d’Alcoi (insistisc, perdó). No ha sigut mai per falta de voluntat, sinó falta de recursos. De nou, el mateix problema, el gos que es mossega la cua.
Comentar-te que ací estic jo a Munic pagant a hores d’ara i religiosament els meu 20 euros de quota d’alguna entitat cultural de promoció de la llengua i la cultura dels valencians, “de cuyo nombre no me quiero acordar”. A canvi de què? Per exemple, ells, van ser dels que ni tan sols es van molestar en obrir-me la porta quan la vaig picar, al seu dia. Per descomptat, a Juan Enrique Tur tampoc. I així ens va.
Molta sort mestre i, de veritat, gràcies per compartir els teus pensaments.
Segurament tens molta més informació que la qual jo no dispose i no vull rebatre el fons del que dius. Només volia recordar que la majoria de «valencianistes» portem una vida de patidors on és quasi impossible informar-te en la teua llengua de manera normal. La simple tasca d’informar-te es converteix en una rutina massa complicada. La darrera que m’ha passat és que ja no puc veure la TV3 pel canal internacional perquè, amb les retallades, han apagat l’emissió.
Admire la tasca periodística quasi heròica que molts heu fet des de les comarques. Malauradament acaba sent una premsa de barricada perquè les administracions no només ignoren, sinò que boicotegen i ataquen qualsevol iniciativa de premsa independent. Tampoc hem tingut mai empreses potents de comunicació que hagen volgut apostar pel nostre país i així ens ha anat.
Amb això no vull ser pessimista. No ens queda una altra que seguir impulsant projectes propis i de qualitat si volem sobreviure i no quedar com uns satèl·lits dels grans mitjans.
Estic amb Josep Miquel!
No estic clavat en associacions de caire cultural, molt menys en les respectives directives. No sé si això de “donar l’esquena” s’hauria d’agafar al peu de la lletra. Pense que, si succeeix, no és per falta de voluntat sino de recursos. Des del meu punt de vista et diré que sóc valencianista i més no puc fer. Com la majoria de la gent de la meua edat, sóc un -no tan- jove amb estudis i a l’atur. Així i tot vaig decidir de fer un esforç econòmic: estic subscrit a la revista EL TEMPS i sóc militant d’ERPV. Si per mi fóra, si tinguera una feina, no tindria inconvenient en ajudar econòmicament a periòdics digitals, que hi ha de molt bons; i a sindicats com STEPV i associacions com ACPV o EL TEMPIR d’Elx… Per no parlar d’altres tipus d’organitzacions com l’Alzheimer, Unicef, Creu Roja… Totes mereixen el nostre suport, clar.
Em dol el que li ha passat a l’Informatiu, espere que tornen prompte. N’era un lector habitual i penjava al Facebook moltes de les seues publicacions (què més puc fer?). Sóc lector habitual d’ARAMultimèdia, també. Hi col·labore amb comentaris crítics, no per tocar els collons sino per donar el meu punt de vista, perquè el considere el meu periòdic comarcal. També faig altres comentaris més en clau d’humor sobre les notícies, ho comparteisc al Facebook, retwitteje… En definitiva: participe i difundeisc. Alguna vegada hem enviat articles d’opinió, comunicats de premsa, convocatòries (com quan el diputat Tardà vingué a Alcoi, per exemple)… perquè creiem en el periòdic. Alguna vegada “ens heu donat l’esquena”, els d’ARAmultimèdia? No ho crec pas. Sóc conscient que, els qui hem optat per aquest cami, no ho tenim gens fàcil i lluitem constantment per existir, per sobreviure… i no podem acudir a tot. A grans trets estic content amb la vostra tasca i per això t’entenc i us llegeisc.
L’ajuda econòmica és fonamental, clar. Però els valencianistes no podem acudir a tot: paguem part de la multa d’ACPV, ajudem a cert cantautor valencià que necessita treure endavant el seu projecte (vaig optar per Andreu Valor i em vaig quedar amb les ganes de fer el mateix amb els genials VerdCel). Mentrestant, deixem pel camí altres projectes necessaris com els vostres. Ja ens agradaria ajudar-vos, ja. Dels “valencianistes” crec que no pots retreure res. més encara si el país esta dominat per “l’espanyolisme”. Els valencianistes estem mobil·litzats, el que passa és que som pocs, encara, en un país dominat per l’espanyolisme. Seria genial que molta gent que vota PPSOE optara pel valencianisme que tu i jo defensem: Premsa d’ací, cantants d’ací… gent d’ací. Hem de mobilitzar la gent que simpatitza amb el valencianisme només de paraula però que no s’implica en cap associació, partit, etc. Els altres, els que individualment o col·lectivament fem el que podem, no estem obligats a més.