Una proposta: la ruta

(Paco Camps, Trini Miró i Modesto Crespo en su salsa, en la inauguració del CADA en desembre de 2010. Va tancar sense data d’obertura uns mesos després)

Estimada Lídia, et dedique este escrit perquè vull llençar-te una proposta. Començaré per les rames: a sovint em farte de viure en un lloc on funcionen les coses -algun dia parlarem de les ombres del miracle- i mirar de reüll una terra que, al mateix temps, s’enfonsa. Però és el que n’hi ha. Just acabe de postejar a Muniqueando un article sobre la Llarga nit dels museus a Munic, que enguany se celebra el 20 d’octubre i que ens ofereix per 15 euros la possibilitat de visitar un centenar de museus de la ciutat fins les dos de la matinada, transport públic inclòs. Faltaria. I mentre buscava a Google la Llarga nit dels museus a València he entropessat amb la Ruta del despilfarro, que és el més paregut que la terreta pot oferir, ara per ara.

Per cert, chapeau! per a aquesta gent de la Ruta del balafiament que està fent públiques les vergonyes valencianes. N’hi ha qui dirà que és més del mateix, però que no t’enganyen, és molt més que plorar. Pel que veig, ho estan fent en versió capital, ensenyant com ells diuen “els forats negres de València, pels sobrecostos en obres o en esdeveniments innecessaris, per la pèrdua d’espai públic, per permutes injustificades… i una infinitat de decisions administratives i polítiques, moltes vegades errònies, i de postures ètiques res recomanables, que ens tenen a la vora de la fallida (econòmica)”.

Ací es on vull anar a parar. Quantes vegades n’hem parlat, Lídia, de despilfarro, a ARAMULTIMÈDIA. I és que nosaltres els alcoians no ens quedem gens curts. No sé ben bé per on van els tirs ara al poble, supose que els que tenim d’encarregats balafiar no balafien… però no podem comprovar si és per hac o per bé. Senzillament no ho fan perquè no poden. No estaria mal en qualsevol cas que féreu un pensament a casa, segur que seria una bona idea, de dissenyar la vostra, la nostra, pròpia Ruta del balafiament.

Si es feu avant, tinc clar que parlareu dels dos milions d’euros de sobrecostos del Teatre Calderón, imagine que tancant i polsós, després d’haver invertit més de set dolorosos milions d’euros de diners públics i veure com la Generalitat ha deixat sense pagar-ne la meitat. Més gran que la del teatre és la castanya del CADA. Ja saps, sis milions -parlem de milions d’euros com si foren bajoquetes- pagats a mitges entre la CAM (Alcoi, 1875 – Alacant, 2011) i la Generalitat Valenciana. Encara me’n recorde de l’emotiva inauguració del gran centre d’art, amb Camps, Modesto Crespo, Trini, Sedano… sense comentaris. Per cert, roman tancat veritat? I lo que te rondaré morena. En este cas, personalment me’n penedisc d’haver-me deixat enganyar.

La Llum de les Imatges, crec, hauria de ser una parada obligatòria. No sé si, sense els focus, les tres esglésies segueixen lluint o no, però deu milions d’euros de pressupost en una exposició d’art temporal, són molts cigrons. I més a una terra eixuta com la nostra, que t’he de contar -el pressupost municipal d’Alcoi per a tot un any i totes les despeses públiques està hui per davall dels 50 milions d’euros, i caient-.

(Me’n recorde del dia de la inauguració de la Llum de les Imatges, i de la degradació tapada amb propaganda)
(El dia que Jordi Sedano, encara Alcalde ens va portar a tots els de la premsa a vore el nou Jutjat d’Alcoi. Era novembre de 2010 i s’havia d’obrir en un parell de mesos… encara esperem, no?)

Ara que sé de com acompanyar als visitants quan fan una excursió, et diria que de la Mare de Déu només vos caldria creuar el carrer, i seguir baixant més tard cap Alcassares. No tos els dies s’inverteixen més de tres milions d’euros en un Palau de Justícia que no s’arriba a estrenar, ni tots els pobles tenen eixa sort. Allò d’Alcassares, ja saps, és per tal d’acostar-vos al Museu de Bombers. Si no fora per a plorar, trencaria a riure de pensar en els 5.113 visitants que he pogut saber va sumar en el primer any de vida (2011). “Quins set milions d’euros més ben gastats”, que diria José Joaquín.

Que no siguen tot sobrecostos. No haurieu d’oblidar -almenys que algú se’n recorde- els barris més deprimits del centre, amb parada obligatòria al Partidor, el Raval o Sant Llorenç 20, ací en pla el que va poder ser i no va ser. Si voleu entretindre als visitants amb anècdotes, parleu del que es va gastar Fernando Pastor en la reforma de l’oficina de turisme, eixa que tenim en un local de lloguer que ara no podem pagar.

(Inauguració de la Tourist Info uns mesos abans d’eleccions de 2011. No hi ha dubte, va quedar molt bé. Però no podem pagar el lloguer…)

Potser seria emocionant acabar damunt del pont de Sant Jordi, el mateix que qualsevol dia ens cau a trossos tot i ser una de les joies patrimonials alcoianes. Però no t’ho dic per això, sinó per fixar la mirada en el riu, sobre perles com l’edifici de l’Estambrera (Fernando, el nou vell, podria protagonitzar una ruta ell a soles) o la fàbrica de Tints de Sant Jordi. Sí, l’Explora, però és que amb eixe nom només el coneixen els l’han visitat. O siga, ningú.

I ja damunt del pont, amb el barranc del Cint de fons, recordeu-se’n també de Serelles, del que va ser un dia el conjunt de fàbriques del Molinar o de la Rosaleda. Doneu les gràcies perquè l’Hotel de la Font Roja ha mort i imploreu perquè la Canal no ressuscite. O Xirillent Golf, ves a saber, que les olives farcides estan molt bones, però de tant en tant venen amb pinyol.

Ho sé, si ens posem de veritat el tour esdevindria etern, però si vos queda una estona lliure recordeu-se’n de tots els que, lliures de pecat, s’han quedat pel camí o acabaran quedant-se varats, en esta costera avall infinita. Espere que no siga el cas del tren i m’agradaria que no fora la història del centre de malalts mentals del Barranquet (el CRIS), o directament d’AFIEM -sé que arribe tard-, dels malalts de l’Alzheimer i de tants i tants col·lectius i persones que estan pagant els pecats d’uns altres.

No cal ser massa llest, ho sé. La visita podria tindre noms i cognoms i Jordi Sedano, Miguel Peralta o Partit Popular serien els apel·latius més encertats, però el temps corre i ara, ja saps, el vent que bufa a Alcoi és tridireccional. Duc un any fora de casa (=PSOE+BLOC+EUPV a l’Ajuntament) i en este sentit vaig un poc perdut, però faríeu bé en preguntar-vos en cadascuna de les parades de la visita: què han fet els nous encarregats de l’empresa per a endreçar tota la muntonada? I és que la visita necessita un fil conductor i no seria ni just, ni tampoc útil, que este fil estiguera caducat.

(També me’n recorde de l’alegria de Toni el dia que van anunciar el nou Govern de progrés. Encara riu igual? Lídia, creus que Rafa està a la dreta per casualitat?)

Sé que t’he llençat una proposta massa agosarada, que m’he flipat que diria aquell, però crec que és una història molt interessant, atractiva, útil, necessària. Si et fas avant, estic segur que trobaràs suports pel camí. Potser també entrebancs. Si t’emociones tu també i et poses en marxa, fes-m’ho saber. Una abraçada.

Jordi

2 comments

  1. Joan Lluís

    Amic Jordi, sempre m’agraden els teus escrits, ja ho saps. Em permets tanmateix dos paraules? Els teus texts m’agraden perquè diuen tot allò que jo sent. Sé que són les paraules justes per dir-ho i les més boniques. M’identifique molt amb allò que escrius .
    Per això dol molt que penses que aquells, que des de la nit fosca dels invisibles fins el goig de representar el seu poble han aconseguit desallotjar la màfia balafiadora que ens ha dut on estem, puguen estar lliures del mateix pecat sols per no tindre oportunitats de cometre-los. Tots som sospitosos? Un minut després de ser triats pel poble per netejar la ronya ja som els ronyosos que ho han embrutat; i si no ho hem fet, segur que ho farem… Igual que sé que tu no series capaç, amic, esperava que també ho cregueres de mi. Però m’agrada molt la idea que Lídia escarbe. No hi ha ningú millor.
    En segon lloc, voler fer creure, siga com siga, que el Bloc és de dretes comença a ser irritant. Tenim militants que, amb tot el seu dret i llibertat, són catòlics: això vol dir que ens alineem amb Benet XVI, Intereconomia i la Falange? Per què ningú fa el mateix exercici amb els comunistes d’EU? Al seu programa duen els postulats d’Stalin, Pol Pot o Kim Il Sung? Per l’amor de Déu!! (ai, ja m’ha traït l’inconscient salesià!). La dreta no vol el benestar del poble, la sanitat pública, l’ensenyament gratuït i universal, exercir el dret d’autodeterminació dels pobles o la pràctica radical de la democràcia. Nosaltres sí i així va constar a l’últim Congrés Nacional. Som progressistes (hi ha gent d’esquerres que és profundament conservadora), valencianistes (perquè aquest és el nostre únic i petit País) i ecologistes (perquè tenim una terra única i ens la volen furtar).

    [Obwohl ich sicher bin, dass du alles schon weißt, brauchte ich es dir sagen, weil das wirklich mir weh getan hat. Vielleicht fällt es, ein gutes Kaffee zusammen zu nehmen und alles uns zu erklären, oder? Trotzdem werde ich dir in deinem deutschen lebendiges Abenteuer folgen und auf deinen nächsten Nachrichten warten. Pass auf dich auf!
    Mit freundlichen Grüßen]

  2. J.O.

    Amic! primer que res donar-te les gràcies per deixar un comentari al blog, si poguera programar-ho faria que les aportacions dels lectors es veieren igual o més grans que els meus posts!

    Les meues paraules escrites no pretenien ser tan dures com tu les has interpretades, de fet la història més bé va amb “els vells” que no pas amb “els nous”, ja ho veus. El fet que no tingueu l’oportunitat de balafiar al govern municipal en l’actualitat no vos converteix en sospitosos, això no ho he dit jo ni tampoc pretenia insinuar-ho. De totes formes, pensa que al Govern alcoià sou tres partits, alguns d’ells amb experiència prèvia de govern i també de malbaratament de recursos públics a Alcoi (podríem parlar del projecte de més d’un milió d’euros pagat a Calatrava per un pont no construït i de moltes altres coses, ja saps). Però insistisc, el propòsit del meu post no era anara per eixe camí. Si de cas, és interessant saber com estan evolucionant les coses, i saps que ho desconec.

    Sobre lo de Rafa i la dreta de la imatge, una simple broma adreçada a l’amiga compartida Lídia (dins d’un insignificant peu de foto dins d’un insignificant blog; si volguera insinuar-ho seriosament, haguera buscat altres canals al meu abast més potents per a fer-ho). Però d’això en poden parlar un dia mentre prenem eixe cafè. A veure si s’animeu i veniu per München.

    Sinó, “wir sehen uns in Alcoi. LG”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s