El tripartit alcoià tot just acaba de morir i és massa d’hora per a saber l’abast real de la crisi política que s’ha obert a l’Ajuntament d’Alcoi -d’entrada és una crisi enorme però no està clar que la cosa no acabe anant a pitjor-. Amb tot, n’hi ha algunes coses segures, com ara que el trencament del tripartit ha sigut una derrota de la política en majúscules.

Si el 22 de maig de 2011 va significar a Alcoi el fracàs d’una forma de fer política -la del Partit Popular-, en només un any s’ha constatat, i sense necessitat de passar per les urnes, que la forma alternativa que ens havien oferit ha sigut un altre fiasco. I pitjor encara, que aquest missatge no ha estat enviat ni tan sols per la gestió, sinó que han sigut els mateixos polítics els que l’han fabricat des de dins.

I si ells que la duen entre mans ens transmeten desconfiança en la política, com volen que la gent, que cada dia ho té més negre en la seua rutina, els atorgue un mínim de confiança? L’altre dia comentava ací mateix que el PP alcoià tenia el cava en la nevera, esperant el trencament del tripartit. No sé si han brindat o no el cap de setmana, però en realitat ells tampoc tenen res que celebrar. En uns mesos han perdut la confiança del poble d’Alcoi i a més a més han posat en escena una altra lluita ridícula pel poder intern -i dins d’un mateix partit-.

Sobre això i en clau alcoiana -perquè al final la política està fracassant en termes semblants a tot Espanya-, si n’hi ha algun polític beneficiat de la derrota institucional, eixe és en realitat David Sabido Bustos. Més enllà de carismes, idees, projectes, etc -almenys el d’UPyD és democràtic, perquè la cosa podria ser pitjor-, els polítics de dins estan obrint-li la porta gran de l’Ajuntament d’Alcoi a qualsevol idea que sone diferent i nova.

Per acabar, un últim comentari sobre aquesta gran cagada que tenim ara al damunt: el demà. Aquest dilluns ja llegisc condiciones i pegues des de l’esquerra a l’hora de seguir endavant amb el Govern de progrés, en aquest cas bipartit i en minoria. Les negociacions són lògiques i necessàries en aquestos casos, però més ens valdria que aquesta vegada siguen efectives, ràpides i segures. O això, o no n’hi haurà prou amb dos governs per a Alcoi en quatre anys.

(De la via transfuguista millor no me’n faig ni menció. Per ara.)