Ha deixat de ploure, però esta matí ho feia amb ganes. Quan més plovia jo anava damunt de la bicicleta, banyat i gelat com un poll. Pedalava a presses i carreres, com sempre, i fins i tot he tingut que soltar les mans del manillar per a consultar en el diccionari del telèfon mòbil un parell de paraules –tot sense baixar de la bici, clar–. La primera busca ha sigut la traducció de la paraula èxit, en alemany, Erfolg. La segona, la de repte, Herausforderung. Porte un any i pico a Munic i des de fora sembla que tot està fet. No em queixe, ens va cada dia millor i la nostra és una experiència fantàstica. Però la nostra vida no deixa de ser precisament un repte: cada dia alçar-se pel matí en un país que no és el teu i amb una gent que no és la teua, i batallar amb ells i contra ells per a que tot acabe sent un èxit. Precisament buscant estes dos paraules al diccionari, just abans de començar una reunió de treball en alemany i anglès per a la que em faltava vocabulari, me n’he recordat de tu. No tingues dubte, si jo tinc reptes i èxit, alguna vegada, és perquè tu em vas ensenyar a perseguir-los i em vas donar les instruccions, quasi sempre indirectament i només a partir del teu comportament, per a poder superar-los (els reptes) i digerir-los (els èxits). També em vas ensenyar a encaixar la derrota, que no l’apatia ni la manca de motivació. Precisament tu tens ara un repte molt més gran que les meues fites, micones, però estic convençut que això no serà cap problema. M’agradaria estar amb tu este dimecres i compartir junts una bona botella de vi i un arròs, però no puc, per això et dedique aquest breu escrit. Només volia dir-te que no tingues dubtes que tindrem èxit. No serà fàcil, però serà.