Algunes vegades no acabe d’entendre que tenen alguns al cervell. Ahir, mentre donava un tomb per la Hofbräuhaus amb un grup de turistes argentins, un xaval que bé podria tindre la meua edat em va interrompre per a preguntar-me, com que parlava espanyol i semblava un guia, si coneixia la història d’aquell edifici. La vaig dir que sí i la següent pregunta va ser: “I no saps quina és la sala en la que Hitler va fundar el Partit Nazi?”. Sense més, el vaig remetre a ell i al seu amic al segon pis, a la sala del Festival on efectivament es considera que un jove de nom Adolf Hitler va cimentar les bases del que després seria el NSDAP, amb un discurs el 24 de febrer de 1920. Abans de marxar corrent cap a dalt, encara em va repreguntar si n’hi havia alguna placa commemorativa d’un fet tan important. Li vaig contestar que, lògicament, Alemanya no estava massa orgullosa d’allò pel que no existeixen eixe tipus de plaques rememoratives. No va haver resposta però tots dos amics van esbossar un somriure que em va despertar la sospita. No faré judicis de valor en base a la vestimenta de tots dos, jo també porte a vegades els cabells curts o el camal del pantaló tallat pel turmell, però reconec que la samarreta del Dynamo de Dresden –conegut fora del país pels seus seguidors radicals d’extrema dreta– que portava un d’ells o les sabatilles esportives marcades amb la bandera d’Espanya em van fer pensar en aquells dos. En qualsevol cas, el definitiu va ser el somriure còmplice, com carregat de cinisme. En pujar al segon pis, me’ls vaig trobar fent-se fotografies pujats a l’escenari com si foren parlamentaris oferint un discurs buid en la cerveseria. Feien soroll i parlaven a fort de les seues coses, només els va faltar rubricar el numeret amb una salutació nazi que, per sort, els haguera suposat l’expulsió d’aquella habitació. Em pregunte si aquells dos idiotes i molts altres que pensen com ells a estes hores són conscients realment del mal que va fer i fa una una manera d’entendre la vida i la mort com la que va presentar en societat Adolf Hitler en aquell escenari. I em pregunte què s’ha fet malament per a que a estes hores seguim tenint gent d’aquesta a Europa. Per sort no són molts, però són massa i tot.