Des del Cafè Colonial de Verona

Hola des d’Itlàlia!

De tant sentir parlar del llac de Garda, que és de gran com tres voltes el terme d’Alcoi, hem decidit de bordejar-lo en este matí assolellat de primavera com els que no hi ha a Alemanya. Ha sigut una experiència fantàstica, però és veritat que recórrer per la vora de l’aigua els 60 quilòmetres que fa de llarg s’ha fet una mica pesat, sempre per una carretera estreta i atapeïda. Ara, just a migdia, vos escric des d’una tauleta de marbre, sota un enorme para-sol, mentre Mariola i jo gaudim junts d’un aperitiu italià a una plaça de Verona. Si vos dic la veritat, en les nostres condicions quasi ens impressiona més un bon plat de canelons d’espinacs o una pizza de veritat, un vi negre, que totes les esglésies i palaus del món. No vos penseu que no els hem visitat, fantàstiques les cases senyorials de centre, la de Julieta i totes les demés. Fins i tot hem pujat a les altures del castell de San Pietro, que ens ha regalat una magnífica panoràmica de la ciutat, la vella i la nova, inclosos el teatre romà, l’arena, el riu Adige amb el seu pont de pedra, Castelvecchio o totes les esglésies que un pot imaginar. Com que nosaltres no som massa de missa, ja sabeu, hem decidit cometre la barbaritat de no visitar-les per dins i és que el passe de dia costa 15 euros per persona. En fi, vos enviem una abraçada molt forta, i ens acomiadem amb una nova ‘parola’ per a saludar que hem après passejant pels carrers de Verona: Salve! (Sí, Nico, com els ‘romanos’ de les pelis en el Coliseu però sense morir).

p13_verona_postal

El pont vell de pedra

El pont vell de pedra

L'arena (s.I)

L’arena (s.I)

El balcó de Julieta (tots a fer fotos!)

El balcó de Julieta (tots a fer fotos!)

N'hi ha molts que volen ser Romeu i Julieta (un pelet 'kitsch')

N’hi ha molts que volen ser Romeu i Julieta (un pelet ‘kitsch’)

Ai, el 'menjare'!

Ai, el ‘menjare’!

Ai, el 'menjare'! (2)

Ai, el ‘menjare’! (2)

Nota per al viatger:

La veritat és que no vaig trobar massa literatura de viatges en espanyol, i menys encara en català, sobre Verona _tot i que es tracta d’una ciutat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO–. Això sí, una vegada allà l’atenció a l’oficina de Turisme –a un carrer lateral al costat de l’arena– va ser fantàstica. Ens van informar en espanyol amb tot detall, ens van facilitar alguns mapes i també informació sobre què més fer a la província de Verona. En els nostre cas, ens interessava visitar alguns cellers de vi i ens van orientar sobre Valpolicella.

2 comments

  1. elisa

    Que alegría! Cuando abro el ordenador por la mañana y aparece Quadern de Jordi Orts, antes de empezar el rollo del factureo ,me deleito con tus comentarios. Un saludo y besitos para los dos. Nos vemos un lunes para no variar. Je, je ! Elisa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s