Segurament la paraula llar siga una de les que més significats tinga en el món. Connotacions. És com mare o pare, que cadascú té els seus i normalment se’ls estima. Per a mi, la paraula llar és Alcoi, com també podria ser-ho directament els números 33 dels carrers de la Reconquesta o de Sant Josep. Allà on posa Orts al timbre, el cim del Menjador o, més encara, el de la serra dels Plans. Obrir la porta i trobar-me a Mariola. Antonio y Guillermina SL, la finca el Retiro de Castalla o fins i tot aquell C2 negre ple de polseguera. La millor terreta del mon, el plis-plai que no m’agrada si el tinc i el tire en falta quan està a lluny. Ahir Barcelona, hui Munic. És el que té haver anat d’ací cap allà, que al final un es queda sense llar i allà per on passa en troba una. I tot tracta d’estimar-ho com propi. Aquesta és l’única explicació sensata que tinc per a haver mogut amb Dahoam. Dahoam, a Baviera i en bavarés, significa simplement la llar. Daheim, al diccionari. O la casa, la terra, la família. Ara també per a mi, un espai web on seguir fent periodisme a Alemanya. Més teràpia, o serà masoquisme. La sensació de confort va per barris. El cas és que no m’haguera implicat en aquesta idea si no haguera estat pels companys Javi López Vivas i Roberto Molina, més de periodistes expatriats, quasi desallotjats, sense la més mínima intenció de quedar en terra de ningú, apàtrides. Que què volem amb aquesta nova referència? No quedar-nos indiferents, buscar el nostre espai. Recordar-nos i als demés que seguim sent periodistes i que podem contar coses. Sentir-nos com a casa i internar que altres s’hi senten més a prop. Dahoam. (No serà fàcil, però ho intentarem.)

www.dahoam.es