En una setmana es commemora el 25 aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, un dels episodis més fascinants, i decisius, de la història contemporània. Pocs saben de la versió bavaresa del Mur, en el poblet de Mödlareuth.

(Este texto está publicado en castellano en el magazine digital Dahoam. Léelo aquí)

El proper 9 de novembre es compleixen 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín, aquella barrera infame que va separar durant dècades als ciutadans de l’actual capital alemanya, aleshores dividida entre la República Democràtica Alemanya (RDA) i la part occidental o República Federal d’Alemanya (RFA).

Molt se sap d’aquest punt fronterer, erigit al 1961, no es tracta però de l’única paret que va mantenir dividides a les dues Alemanyes fins 1989. A partir de 1960 i en un context de Guerra Freda i escalada de tensió, amb una RDA obsessionada per frenar l’èxode massiu dels seus ciutadans, la frontera interalemanya, com s’ha anomenat el llindar que va separar a tots dos països sorgits després de la II Guerra Mundial, va ser una de les mes militaritzades del planeta. Tancada amb clau.

Encara que semble estrany, la pròspera i meridional Baviera, tan profundament occidentalitzada, fou un dels länder fronterers amb la RDA, en concret amb els estats actuals de Turíngia i Saxònia.

El ‘little Berlin’
I amb algun cas especialment curiós, com el de l’aldea Mödlareuth, els habitants (50) de la qual es disgreguen des de 1810 en dos espais de gestió administrativa independent. D’una banda, el sector nord del poble va quedar, després del naixement del Regne de Baviera, sota els dominis del Principat de Reuß; per un altre, el sector meridional roman des de llavors sota control bavarés, abans depenent del Principat de Bayreuth.

Després de la II Guerra Mundial, la cara nord de Mödlareuth quedaria enclavada en Turíngia, sector de control soviètic, mentre el sud romandria sota el domini de les tropes nord-americanes, com va succeir amb la resta de Baviera.

Ja en 1949, amb la participació d’Alemanya en dos estats sobirans, la frontera entre tots dos costats va quedar clarament delimitada en el poble, sent possible, no obstant açò, el trànsit de persones mitjançant la tramitació de permisos.

En l’estiu de 1966, cinc anys després de la creació del mur de Berlín, es va erigir en aquesta localitat un mur de 700 metres de longitud que va barrar definitivament el pas entre ambdues parts.

El control d’aquesta frontera de marcat caràcter rural es va endurir amb els anys, fins a l’extrem que existien dispositius de dispar automàtic per a evitar que fóra creuada furtivament. Únicament s’hi van comptabilitzar alguns ferits, així com un parell de soldats morts, de la mateixa forma que són pocs els casos coneguts d’intents de saltar aquest mur durant dècades.

En 1983 es va produir una visita d’alt nivell a la part occidental de Mödlareuth. L’aleshores president d’Estats Units d’Amèrica, George Bush pare, va conèixer el lloc de primera mà, batejant-ho com little Berlin.

Exactament un mes més tard de la caiguda del Mur de Berlín, el 9 de desembre de 1989, es va obrir aquesta tranquil·la frontera amb un pas permanent. Amb tot, darrerament es va optar per conservar part de la paret divisòria, obrint-se un museu a l’aire lliure que roman a la disposició del públic en l’actualitat.

Més posts de viatges sobre Baviera a: