La festa d’en Freddie

Aquell vespre de tardor feia gelor. Era d’hora, per a tota aquella gent, aus nocturnes, tot i que ja feia estona que era de nit, a Munic. És el que té la tardor a la ciutat, es fa fosc massa prompte i, a més, el mercuri cau en picat. Ni en Freddie, ni els seus amics, tenien fred. Ell era una diva i les deesses no li fugen a res. Els refredats, si de cas, no els combatien amb paracetamol, sinó amb una altra pols de color blanc. Cocaïna. Drogues, sexe i rock and roll, increïble, però cert, això era aleshores Munic, i no Berlín. Corrien els anys 80 i no n’hi havia déu del pop, del rock o del glam, que no volgués passar per l’estudi de gravació Musicland. Iggy Pop, Elton John, els Rolling Stones, Led Zeppelin, Scorpions… tots ells i més encara havien enregistrat algunes de les seues cançons d’èxit, als 70, a la casa gran del carrer d’Arabella. I, com els altres, la reina i la seua banda van fer de Musicland sa casa. O, millor dit, de Munic la seua llar. El barri de Glockenbach, el bar Frisco, el club Pimpernel, el restaurant de l’hotel Deutsche Eiche… De nit, sempre de nit, foren tots estos espais escenaris d’aquella moguda muniquesa. Aquell vespre de tardor, en Freddie havia convidat als seus millors amics al Mrs. Henderson. Un altre clàssic. Ni el perruquer irlandés Jim Hutton ni l’actriu austríaca Barbara Valentin, tots dos amants aplicats del monarca viciós, s’ho volgueren perdre. Disfresses, alcohol, drogues, música, cuir, mamelles i naps. No fou una festa qualsevol. Fou la festa del 39è aniversari d’en Freddie, la reina del rock, la reina de Glockenbach. Potser la sida en té la culpa; molt pocs podrien recordar hui en primera persona com va acabar aquella nit, aquell sarao. Quasi res ja no en queda, tampoc, d’aquell univers que els va acollir, a Freddie i els seus, amb tanta calor. Ja fa dies que el Frisco se’n diu Padres, el Mrs. Henderson Paradiso i, que, de purpurina, ja no en queda res de res per allà. Els ferraris i els porsches s’han apoderat del carrer de Müller per on segueixen passant el tramvia i les bicicletes, això sí. L’aparador del Pimpernel ja no exhibeix cuir i la casa gran d’Arabella, ai la casa gran d’Arabella! D’allò ja no se’n diu més la Arabella-Haus, ara és més ben coneguda com l’Hotel Sheraton d’Arabellapark. Cinc estrelles, gran luxe. Als baixos de l’edifici, el mític estudi de gravació Musicland va haver de tancar l’any 2011. Els preus del lloguer havien esdevingut insostenibles. Sempre quedarà el record, però, d’aquella nit. La nit en la que Freddie va voler cantar (i gravar) amb els seus companys Living on my own. A Munic, molt millor que a Londres. Aleshores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s