En arribar el mes de maig, també a Baviera, hom espera amb sed una mica de sol, temperatures agradables amb les que rebre, ara sí, la primavera. No és cap rima fàcil, mare, ja saps, és una realitat, que enguany és per ara només un anhel. Quién me ha robado el mes de abril?, que canta Sabina. Sí, ens han robat el mes d’abril. L’aigua, el fred, i fins i tot la neu. En efecte, la neu. La que no va caure al març, de tardes assolellades, ens porta dues setmanes destorbant, ara que ja no la volem per ací. No sabem quant de temps seguirem en blanc, o en gris, en mullat, però els geranis romanen nerviosos als planters, la flor de la tulipa comença a perdre la paciència a les balconades del carrer, i les fulles dels castanys i les til·leres estan pensant en deixar de plantar batalla. Fins i tot els espàrrecs gruixuts de la Alta Baviera i les maduixes del llac de Constança amenacen amb desaparèixer de les parades de venda ambulant. Ni pensar en les cireres vull. Esperem que no arribe la sang al riu. Demà, diu la ràdio, potser arribe la primavera. De moment, però, el locutor ens acaba de felicitar les *frohe Mainachten. Serà possible…

(Guiller, froh significa feliç; Weihnachten significa Nadals; frohe Weihnachten vol dir Bon Nadal; frohe Mainachten… és la merda de temps que tenim ací a fora).