Category: Postals

Pul·lulant en terra de trolls

Amics Helen & David:

Els paisatges de Noruega no ens han defraudat gens i la idea de fer una ruta amb cotxe de lloguer des d’Oslo a Bergen visitant glaceres i fiords ens ha permès descobrir paisatges increïbles, amb una sorpresa en cada revolta. També la possibilitat de fer excursions al nostre ritme.

No exagere si vos dic que hui hem recorregut probablement els 200 quilòmetres més espectaculars de tot el viatge, els que van per carretera entre el fiord de Geiranger, al que hem entrat per la muntanya de Dalsnibba, i Trollstigen (anada i tornada). L’escala dels trolls està literalment cosida a una paret en un escenari que et fa pensar que vas camí de la Comarca, però la dels hòbbits.


Encara que els preus ací són exagerats, el cotxe ens ha permés abaratir la ruta i ampliar el ventall de possibilitats. Estem tirant de càmpings per a dormir i supermercats per a alimentar-nos, ja que pràcticament ens fem el dinar i sopar nosaltres mateixos cada dia. Sinó, impossible per al nostre pressupost ajustat.

Per cert, ja no pujarem més cap al nord, tot i que ens hagués agradat transitar per la carretera de l’Atlàntic o fins i tot visitar la ciutat de Trondheim, però és hora de començar la retirada cap al sud, en direcció a Bergen. Vos conte.

Més coses
Noruega és un dels països més cars d’Europa i nosaltres havíem de planificar un viatge de nou dies amb un pressupost ben just, motxilla a l’esquena. La idea era fer un circuit amb inici i final a Oslo, viatjant en busca de muntanyes, glaceres o fiords, passant per la ciutat de Bergen i aprofitant els últims dies de l’estiu escandinau. Tenint en compte el pressupost i el que volíem vore, vam optar per fer un viatge a finals d’agost (això ens va permetre trobar ofertes en els vols o en el transport) i per l’alternativa del cotxe per a moure’ns amb més llibertat. Tot va anar rodat.

Ciutat mitjana i d’un pes històric relatiu, Oslo és encantadora i cosmopolita, però al cap i a la fi el seu és un encant menor si la comparem amb el que podem trobar en l’interior del país, especialment per als que van a Noruega en busca de naturalesa. Bergen, la segona ciutat, ofereix un aire més provincià, amb una ubicació estratègica i un moll (Bryggen) que mereix una visita per si mateix. Patrimoni de la Humanitat.

Pel que fa a les carreteres, n’hi ha molt poques autopistes, totes al sud, i la velocitat està totalment controlada amb una màxima de 110 km/hora que a sovint es rebaixa. La gran majoria de grans vies són carreteres nacionals de doble sentit, més transitades en els mesos de temporada alta. Nosaltres, al final d’agost, no vam tindre cap problema amb aglomeracions ni en les carreteres ni en les visites turístiques i excursions. Això sí, creuar els fiords amb el cotxe usant els ferrys, evidentment, té un cost, que pot variar en funció del camí. Si no recorde malament, la travessia pel Nærøyfjord amb el cotxe carregat ens va costar uns 100 euros, però en aquest cas era un petit creuer per un dels fiords més espectaculars.

Dels preus generals, no cal que diga que estan pels núvols per a una butxaca estàndard. Si vas per lliure, la nit d’hotel poques vegades baixa de 200 euros, pel que val la pena optar pels càmpings, especialment en les zones rurals que són la immensa majoria. Una curiositat: al sud on els càmpings són de costa i el temps suposadament més amable, ens vàrem trobar que la majoria d’establiments tanquen a finals d’agost. Fins i tot ens va tocar pernoctar en un que estava ja tancat, per falta d’alternatives. Per cert, l’acampada és lliure a Noruega.

Els restaurants són escassos i els preus també impensables. A canvi, hi ha alguna alternativa per a menjar de calent a bon preu en les ciutats més grans, com el mercat de peix de Bergen. En estiu està saturat de turistes, però permet dinar un bon plat de salmó fresc al vora del port.

El viatge el vam planificar durant mesos i l’Ambaixada de Noruega en Espanya ens va ajudar ja abans de partir. Ens van enviar a casa tota la informació que els vam sol·licitar, una guia turística prou clara amb els principals elements d’interés, així com un mapa de carreteres molt correcte. Esta mateixa informació, molt ben presentada, està al web institucional VisitNorway.es.

Viatge en el temps a Bratislava

(27/08/2011) Karl M.:

És la segona vegada que Mariola i jo estem a Bratislava i a l’Hotel Kyjev.

No hem vingut obligats, però no t’amagaré la nostra decepció. En 2005, Mariola va dir d’aquest mastodòntic hotel: “El Kiev, edifici de 20 altures, és un monstre forrat per fora de capes metàl·liques i un color decadent, com tot en general. Per dins, és auster, de línies rectes i amb grans espais comuns en les plantes baixes. A les habitacions, es perd aigua a les aixetes de les dutxes i n’hi ha pols. Encara avisen que tenen potència de 230 volts als enxufes”.

Sis anys més tard i amb Eslovàquia en l’Europa de l’euro, el seu comentari sobre el nostre allotjament està del tot vigent. Jo només afegiria que, si aleshores venia marcat amb quatre estrelles, ara sembla un hostel i venen amb orgull això de l’estil socialista. Sí i no: dormir en un llit de mig cos potser té el seu què, però renovar les tovalloles i mantindre els serveis més bàsics en condicions mínimes no és una qüestió d’estalinisme o capitalisme salvatge. És una altra història. Per no canviar en estos sis anys, no han canviat ni el preu (menys mal): aleshores vam pagar 42 euros al canvi, ara 43. Massa.

Sobre Bratilsava, la veritat es que no te massa molla, als ulls del viatger. Menudeta, el patrimoni, com les alternatives d’oci, no abunden. Ensenya sense pudor la lluita interna per abandonar definitivament un passat obscur i endinsar-se en el segle XXI -ara un solar, ara un edifici fet un drap, ara un altre de vidre. La corretja industrial que l’abraça mereix un colp d’ull. El centre convida a passejar, almenys en estos dies d’agost, però no a sopar -els preus s’han disparat d’un temps a esta part. Ens hem quedat sense copa, una tromba d’aigua ha interromput la visita i deixa els carrers deserts. I foscos, sembla 1991.

Más información

Evidentemente, no os recomiendo como primera opción en Bratislava el Hotel Kyjev, aunque si queréis tener una experiencia diferente, adelante. No es barato, pero ofrecen Internet wifi gratis en el hall y desayuno incluido en el precio.

El centro histórico de Bratislava se recorre rápido, puesto que no es muy grande. Los horarios en la oficina de turismo no son extensivos y hay que tener los ojos bien abiertos para encontrar el lugar adecuado donde comer o cenar. Una buena guía seguro que ayuda.

Sin duda, a favor de Bratislava esta su ubicación, a solamente 70 kilómetros de Viena en pleno centro de Europa. Es decir, ideal para visitarla por unas horas en coche en una ruta más completa.

En nuestro caso, la primera vez la visitamos a medio camino entre Budapest y Praga. En el viaje reciente, la parada fue en dirección a Cracovia. A Polonia subimos por el interior de Eslovaquia, por lo que tuvimos la oportunidad de disfrutar de los paisajes de los Tatras en la ruta en coche de alquiler.

Sobre el coche, en el primer viaje a Eslovaquia con nuestro propio automóvil sufrimos la novatada de no pagar la viñeta de la autopista. No lo indican en ningún sitio y fue la propia Policía en la frontera la que nos advirtió. Y nos multó. Con la lección aprendida, esta segunda vez compramos la pegatina nada más entrar en el país. Pero ni lo indican en la autopista ni en ningún otro lugar. Has de saberlo o te expones a una sanción.

Antes de partir, me gustó leer el artículo de ELPAÍS.com A Bratislava por el Danubio, publicado en El Viajero (ENE, 22 2011).

Para las reservas, esta vez no nos convenció la oferta de Booking.com, por lo que consultamos también en Trivago.

Berlín des d’una nau espacial

(01/09/2011) estimat amic Àngel:

Mariola i jo hem tingut l’oportunitat de passar un parell de nits a Berlín, una ciutat que no pots deixar de visitar. A diferència de Munich, em recorda especialment a Barcelona per la seua vitalitat i descar. En aquestos dies d’estiu resulta encantadora. Com que només teníem unes hores per a fer visita, ens hem centrat en uns pocs aspectes de la ciutat.

Només et diré que hem visitat Hansaviertel pel matí, un barri residencial construït als anys 50 en ple centre (oest), per alguns dels millors arquitectes del moment (amb edificis d’Alvar Aalto o Oscar Niemeyer, fes-te el compte). Te’l recomane, perquè et permetrà gaudir de l’arquitectura en un ambient tranquil i descobrir l’escassa evolució que hem seguit en tot aquest temps. Ja saps.

La resta del dia també ha sigut fantàstic. Berlín, que s’ajusta a pressupostos de tota classe, ho fa al nostre. Per menys de 20 euros els dos, hem dinat dos pizzes més que correctes a la barra del Piccola Italia, una xicoteta pizzeria al Mitte idònia per a recarregar piles de forma ràpida i barata. Més bé pareix un kebab, però les desenes de persones que fan parada allà no s’equivoquen.

De vesprada encara hem pogut gaudir de les petites galeries interiors als voltants d’Oranienburger Straße, com també de les tendes de moda independents i de primeres marques.

La veritat és que no ens ha donat per a moltes més coses. Evidentment hem passat per la porta de Brandenburg, com també per Alexanderplatz i Karl-Marx Alle, només per palpar per uns segons l’ambient de l’RDA.

Per cert, l’hotel que hem descobert és una joia. Amb preu més que raonable, ens hem quedat al Michelberger, a Friedrichshain. La ubicació és bona, amb estació de tren a la porta, a uns metres del mur del Berlín (East Side Gallery) i a les portes de Kreuzberg, el barri on passen les coses. Però això és anècdota, el que paga la pena és l’ambient que es respira, el disseny global des de la recepció als llits, la cura amb que t’atenen… l’univers Michelberger. Forma part d’aquest cosmos la cafeteria, deliciosa, que només obri de matins.

Per a nosaltres, completa Michelberger i l’escapada a Berlín el xicotet concert de We are camera amb que vam topar a l’estació del tren de Warschauer (front a l’hotel). Rock undeground made in Berlín del cap als peus. Te’ls deixe en directe per a que sàpigues de que et parle, has d’anar a vore’ls.

Más información
Portal oficial de turismo de Berlín, en inglés y español

Artículo de viajes sobre Hansaviertel publicado por New York Times: Berlin’s Hansaviertel at 50: A postwar future gains a new present (SET 24 2007)

Página web del Hotel Michelberger, descubierto para nuestro viaje a través de la guía de Berlín del diario británico The Guardian (AGO 2011). Por su parte, el artículo de ELPAÍS.com Con B de Brühl y de Berlín  (El Viajero, JUN 25 2011) nos dio algunas pistas para pasear por Kreuzberg