Tagged: alemany

La terrible llengua alemanya

Mark Twain, que ben plantat

Mark Twain, que ben plantat

Han passat gairebé 150 anys des que Mark Twain es va deixar caure uns mesos per Heidelberg amb l’esperança d’aprendre alemany. L’enginyós pare de Huckleberry Finn va quedar tan impactat amb la magnitud de la tasca que ens va llegar un esclaridor relat sobre l’assumpte en el seu llibre de viatges Un rodamón a l’estranger (1880). Die schreckliche deutsche Sprache, o El terrible idioma alemany. Fa un parell de setmanes que el citat text va caure a les meues mans, gràcies al bon fer del meu mestre Hardy, que degué pensar que la classe tenia la moral pel terra aquells dies. D’un cop de ploma, aquella història ens va pujar la moral a tots, a més d’esbossar algun somriure. Segons Twain els que no han estudiat mai alemany no poden fer-se una idea seriosa de tan complicat com pot arribar a ser. Fins al punt que un mai acaba d’aprendre com atribuir el gènere d’un vocable, dubta i segueix dubtant davant la declinació del cas en una oració complexa, i pitjor encara, s’acovardeix davant el grapat d’excepcions que salpiquen la gramàtica germana. Menys mal, Marc Twain, que ja en som dos, doncs va haver-hi un temps en què vaig arribar a somiar que realment era jo l’únic ruc, tal com s’havia encarregat de repetir-me temps enrere un altre professor d’anglès que vaig tindre de menut.

Anuncis

Genau!

Guenao. És la primera paraula que vaig aprendre en alemany ara fa uns dies i és una llàstima que no en conega massa més a hores d’ara. Este dilluns mateix, sense anar més lluny, m’haguera agradat saber com nassos es maleeix en la llengua dels bavaresos.

Amb esbrinar la forma de pronunciar vaja tela, quina castanya o me caguen (e)n tot, ja anava bé. El cas és que he intentat matricular-me sense èxit en la Escola Oficial d’Idiomes d’Alcoi. Estic preinscrit en primer curs d’alemany i pel que sembla no tindré problemes per a apuntar-me, però fer-ho en dilluns ha sigut simplement impossible (si tenim en compte que no tenia tres hores de rellotge per a fer les corresponents cues en l’escola per a formalitzar la paperassa).

Dimarts, segon i últim dia de matrícula a l’EOI Alcoi i espere tindre més fortuna i poder matricular-me. Em va la vida, i és que tinc uns mesos per a poder desbarrar en alemany. O sí o sí.

(Per cert, a Alcoi s’han quedat altra vegada vora 1.000 alumnes sense poder-se matricular en l’Escola d’Idiomes per falta de places)