Tagged: cameron highlands

Cameron Highlands: l’hora del té

Un bon viatge normalment vol un dia de la motocicleta. Hui ha estat eixe dia. Gràcies a la vella, sorollosa, desastrosa i ingovernable Honda de quatre marxes que hem llogat per unes hores que hem pogut finalment encontrar allò que havíem vingut a buscar. Profitosa inversió de huit euros, benzina inclosa, doncs. I allò que hem trobat rep el nom de Boh Sungai Palas Tea Estate, una immensa plantació de té ubicada entre colines. Superades les mars de plàstic i l’enrenou de la carretera que porta cap a Brinchang i Tanah Rata, un estret camí asfaltat en direcció a la muntanya de Brinchang (2.030 m) ens ha conduït directes a la finca. Una espècie de món de fantasia, irreal, on el verd no és només un color, és tota una gama. I una forma de vida. Verd herba, verd fulla, verd palma, verd fosc, verd quasi negre, verd ringit, i verd i verd i verd… Mai no havíem vist una cosa semblant, potser un panorama tanmateix magnètic, però totalment oposat, a les plantacions d’arròs del centre de Vietnam. Potser. La nostra arribada ha coincidit amb la recollida matinal: desenes de recol·lectors pentinat els camps ondulats decidits a regalar-li al món suculentes infusions i molt més, decidits a aconseguir un sou que els sustente a ells i a les seues famílies. Imagine que les maquinàries han arribat a la plantació, les apariències i algun que altre tractor mecànic no apuntaven en la direcció contrària, però el cert és que nosaltres hem trobat als hindús al camp ganivet en mà podant els arbustos. I sac a l’esquena. En efecte, treballadors hindús. Com quasi tot allà: el temple, l’escola, la cantina… Encara ara i després de vuitanta anys d’història són immensa majoria als camps de té malaisios front als musulmans, en aquest cas quasi dos-centes famílies vingudes algun dia de l’Índia, del Nepal, de Bangladesh, de Kuala Lumpur —per una trentena de famílies musulmanes—. Un punt exòtic per al que, tot i les preguntes, no he trobat la resposta concreta. La passejada pels camins totalment aixuts de l’heretat, una cosa gens normal a les fresques i humides Cameron Highlands i que ja preocupa als seus habitants, ha durat pràcticament dues hores. Temps suficient com per a acabar farts d’insectes i voler fugir a presses i correres del sol de migdia que començava a perseguir-nos. Per sort, nosaltres hem corregut més que la insolació, tot i haver acabat aixeregats i mig desorientats a la cafeteria de la Boh, un espai preciós d’arquitectura contemporània suspés sobre les valls de matolls. El millor? Hem arribat just a temps: era l’hora del té.

20140308-004700.jpg

20140308-004716.jpg

20140308-004732.jpg

20140308-012721.jpg

Anuncis

Del cel a la terra. En busca de les Cameron Highlands

El món real ens ha rebut a l’altra banda de la mar. Terra ferma tres dies després, i amb ella brutícia, polseguera, i misèria, per moments, en la Malàsia més rural camí de les terres altes de Cameron. La portada de la nostra guia de viatges i tantes imatges evocadores ens han generat moltes expectatives en aquestes; l’experiència em diu que no sempre són bones. Siga com siga, cinc hores de minivan per carreterúpies de la selva més castigada, entre la platja i les Cameron, ens han fet posar els peus a terra d’un colp sec. Durant bona part del trajecte m’he promés recordar-lo com un viatge del cel (Perhentian) al infern. No seria del tot veritat, doncs les antiestètiques escenes dels camps d’hivernacles, oceans de plàstic; les incòmodes obres al llarg de tot el camí, símptoma de que les coses canvien ràpid per ací; o els camions carregats de fusta i la conseqüent deforestació no són l’única cosa que hem trobat i, més encara, que esperem trobar a Cameron Highlands. De moment, i ja en destí, hem invertit les hores del vespre passejant les destartalades avingudes de Tanah Rata i Brinchang, dos localitats veïnes que fan de centre neuràlgic d’aquesta comarca principalment dedicada a les plantacions de té, maduixes o flors. Té i maduixes que ja hem tastat, per cert. Sobre els paisatges, seguim a l’espera. És a dir, que no seria capaç d’introduir cap fotografia per il·lustrar el millor de Cameron Highlands, però estic segur de que les trobarem demà mateix, aquestes panoràmiques, i amb elles gaudirem si pot ser d’una altra tassa de té local. Esperant el moment impacient.

20140308-011847.jpg

20140308-012525.jpg

*Nota per al viatger
Després de recòrrer la zona de dalt a baix diria que la qualitat del paisatge de la part nord de les Cameron Highlands és lamentable, mentre la zona del sud millora força. La carretera d’accés a Brinchang des de Gua Musang o Ipoh és una via secundària plena d’obres, hivernacles i brutícia, amb molt de trànsit. La d’accés i sortida en direcció sud, Kuala Lumpur, ofereix unes vistes més cuidades amb alguna plantació de té al principi. Important de cara a escollir allotjament, tot i que la qualitat del mateix és relativament baixa en la zona. Les plantacions de té, sense dubte principal atractiu de les Cameron, estan en camins més enllà de les carreteres principals.