Tagged: cavalcada

Petita festa gran

Vint hores de viatge dins d’un cotxe donen per a contar moltes històries. Som quatre i tenim la conversa fàcil, ja que només parlant ens sembla que avancem en la carretera. Elke, que s’ha sumat a part del recorregut per a passar els Nadals a una casa Okupa de Barcelona, no té massa interés per les festes de Nadal, tot i que, adora algunes de les tradicions austríaques lligades a esta època de l’any. Especialment les que li suposen passar una bona estona al costat de la seua família.

A la conversa ens ve el tema de les cavalcades de Reis Mags a Espanya i els quatre coincidim en que són la màxima expressió del consumisme desenfrenat i la comercialització de les festes. Mentre critiquem el fet que els grans magatzems estiguen al darrere de bona part de les desfilades que se celebren aquest 5 de gener, una estranya sensació se’m desperta a l’interior. En uns segons comprenc que és l’alcoiania, un mal que jo pensava no patia i que, amb la distància, de sobte no em resulta tan patètic.

“Al meu poble les coses són relativament diferents”, m’atrevisc a dir. I les trasllade, inconscientment preuat, alguns detalls bàsics sobre les festes de Nadal a Alcoi, com el Tirisiti; que la nostra cavalcada està considerada la més antiga d’Espanya, o que els Mags lliuren els seus regals porta a porta (almenys als domicilis dels “més rics” del poble), a través dels patges i les seues escales enormes de color roig. També les narre la festa de les Pastoretes o que a casa meua el rei negre és el del mig, i altres anècdotes menors.

Aleshores recorde que Elke, lògicament, està més pendent del que farà estes vacances a Manresa, que de si la Cavalcada de Reis Mags la van inventar els meus avantpassats. A Àustria, directament no saben ben bé de què va això i a ella, en particular i per molt que s’esforce en dissimular-ho, no és un tema que li interesse.

Jo no n’era conscient, però reconec que els meus sentiments són ben diferents. Escric estes línies de volta a Alemanya, passades les festes de Nadal i quan ja pràcticament he oblidat aquell viatge i els bons moments amb la meua gent. Aquest vespre però, tractaré de fer un breu parèntesi: sintonitzaré la Cavalcada d’Alcoi a través d’internet i, abans que em done temps a remugar de la retransmissió o dels romanços de sempre, rememoraré la delicadesa i la singularitat de la festa. Elke, com molts altres, segurament pensaria que m’entusiasme amb poca cosa. És cert, m’emocionen uns pocs referents culturals que es repeteixen idèntics una i altra vegada. Però són els meus, i són suficients com per a no haver de recórrer al Soldadet de Plom o qualsevol altra faula de Hans Christian Andersen per adornar la Cavalcada de Reis del meu poble.

(Article publicat a ARAMULTIMÈDIA aquest 5 de gener de 2012.)

Anuncis

Felicitacions de Nadal

Falten deu dies exactes per al Dia de Nadal i la bandeja d’entrada del correu electrònic se’m col·lapsa de felicitacions nadalenques. N’hi ha d’amics i de coneguts, de la família i també moltes que encara em tracten com si fora el responsable de la redacció d’ARAMULTIMÈDIA. Per això supose que m’han felicitat els Nadals des dels sindicats a alguns ajuntaments de les comarques, la patronal, Caixa Ontinyent i també uns pocs partits polítics.

Està clar que cadascú agrana cap a casa i quan obro la targeta de Nadal d’un grup polític ja puc imaginar el que toca. Però no m’esperava el que m’he trobat en destapar la felicitació del BLOC d’Alcoi. Dubte que un Christmas siga el lloc idoni per a incorporar un vídeo satíric de l’adversari polític, però és que hi ha qui ha fet tant el ridícul últimament, que els bloqueros m’han fet capitular: han encertat de ple. Si voleu saber per què, mireu-vos vosaltres mateix el vídeo o la breu notícia que els he escrit als companys del diari.