No ens passa massa a sovint, però de tant en tant tenim la sort d’entropessar amb els llocs més fantàstics sense haver-ho planificat ni consultat prèviament. Simple atzar; eixir de casa. Dissabte passat a Bamberg, primera hora de la vesprada i últimes clarors del dia (just abans de les quatre). Sense massa fam busquem un lloc on descansar una mica els peus i recuperar el calor perdut després d’una passejada pel centre històric que ens ha deixat com el mercuri: molt a prop de zero. No en tenim ni idea d’on buscar però el cos ens demana alguna cosa tradicional, com que fa mesos que no dinem de cerveseria. Tampoc és exactament el pla, però jo no li faria el lleig a unes llonganisses ben torrades i servides amb col i una mica de mostassa. Al carrer dels Dominics està ple de cerveseries antigues, totes maques, totes plenes. A Mariola li crida l’atenció una en especial, l’enganxina d’un caragol del moviment slowfood a la porta ens avisa que allà poden succeir bones coses; la cua d’una vintena de persones que ja quasi sobrepassa la porta del carrer està a punt de dissuadir-nos. Però, com el caragol, no tenim pressa. Entrem al local i ens saluda una vella, bella, taverna decorada en fusta de diversos colors i realment antiga on, dissabte de novembre a la tarda, conflueix gent de tota condició. Descobrim que la cua no espera cap taula, sinó que aquesta gent guarda torn per a encarregar una cervesa en la barra i beure-la, sense més, en qualsevol racó de la cerveseria.

En busca del nostre propi espai, nosaltres sí que volem seure, creuem diverses portes i ens n’adonem que en realitat es tracta d’un local prou més gran del que sembla a primera vista, totalment compartimentat. Uns pocs valents beuen a la fresca al pati interior, i fumen.

Altres gaudeixen de debò en els diversos reservats, nosaltres trobem finalment un espai acollidor en la denominada Bamberger Zimmer. Una habitació no massa gran, atapeïda, amb motius decoratius en fusta, o bé sobre cacera, taules quadrades, cap tapet, vida social (nosaltres compartim taula amb gent diria del nord)… i hom bevent una cervesa fosca de la que no n’havíem sentit parlar. Aquesta és la clau. Estem, per casualitat, a Schlenkerla, la cerveseria més popular de Bamberg i la més reconeguda en l’elaboració de la rara cervesa fumada. No ho dubtem i ens sumem a la festa que acabem de trobar: demanem dos cerveses fumades, una de blat i una de civada. I com que l’ocasió ho mereix, del fred passem a la fam i arrodonim la jugada amb un enorme schweinhaxn rostit i un parell de salsitxes bambergueses. Increïblement barat, i en observar com la cambrera va avisant als nous clients que entren a l’habitació que no tenen lloc sense reserva (està tot complet per al vespre), li dic que nosaltres no ho farem massa llarg. Em mira estranyada. “De pressa mai es pot gaudir”, em contesta amb eixe parar tan sec propi d’aquesta terra al que comence a acostumar-me. Diu la veritat. Seguim doncs, fumant cervesa.

*Nota per al viatger: Schlenkerla
La cerveseria Schlenkerla de Bamberg apareix documentada des del segle XIV i hui ha esdevingut en el referent que elabora un dels productes més singulars de la gastronomia autòctona d’esta petita ciutat reconeguda com Patrimoni de la Humanitat pel seu centre històric.

Segons n’informen en el seu propi web, les cerveses d’Schlenkerla, totes cerveses fumades, estan elaborades de forma artesanal i exposades totes a les brases de la fusta de faig, allò que les dóna el seu sabor i aroma característics. Normalment elaboren cerveses de baixa fermentació i l’estàndard té 5,1º. En produeixen de temporada, algunes d’ordi i altres de blat.

A la cerveseria es pot prendre directament del barril encarregant-la a la barra que tenen al vestíbul, o bé segut confortable a un dels salons del restaurant. Té capacitat per a unes 400 persones en total, però les habitacions petites, en un dia festiu o temporada alta, són insuficients per a cobrir la demanda. En torn de vesprada, la majoria de taules tenen reserva.

Per cert, obrin cada dia d’11 del matí a 11 de la nit, mentre que a internet venen producte. Pel que fa al preu al restaurant, és més bé econòmic: 0,5 l de cervesa 2,8; schweinhaxn 10 € /aprox.

*Aquest post al blog en castellà La cerveteca de JAB està dedicat a la Schlenkerla.

Més posts de viatges sobre Baviera a: