La Festa, la que s’escriu amb majúscula, ja ha començat. I ho ha fet de l’única manera possible: amb mig poble cantant un himne, el de la Festa -ja veureu com al final acabeu fartets-. No em queixe, si tenim en comte que el meu lloc a eixes hores era la cuina de la filà, he fet una escapada ràpida per a cantar, o més bé per a fer un parell de fotos diferents de gent cantant. No sóc de bona veu. A l’hora de la veritat, en qualsevol cas, estava allà on se m’esperava, que era emplatant taretes alcoianes. Des de faves o callos a albondiguetes de carn. I lo millor de tot, servint Olleta alcoiana, imprescindible la Nit dels Músics. Dic que ha estat el millor replicant un home de filà que ha entrat en la cuina per a felicitar al cuiner. “De maravilla”. Jo, que tota la vida he fugit de l’Olla -fresols, carnsalada, botifarra, penques…-, no he pogut resistir la temptació de seure en un racó a última hora de la nit per a estacar-me un bon plat. Tenia raó l’home, he gaudit de l’Olla com si fora un plat de marisc, coses de la vida. En fi, és vora la una de la nit i abans de sis vull estar a la plaça per al primer acte fester -la Diana-. A les set m’esperen, una altra vegada, a la cuina. Demà hi ha esmorzars, dinars, sopars, menjadors i particulars pendents de les nostres bajoques farcides.