Línia invisible
Porte mesos albirant, preparant, anunciant… un canvi d’etapa en la meua vida, però si haguera de marcar aquest canvi amb una ratlla, la data seria la del 31 de desembre de 2011.
Passades les dos del migdia d’aquest dissabte gris, amb la carretera plena de neu i una tempesta horrible -per sort, d’aigua-, hem arribat per fi a la nostra destinació, Munic. Ha estat el final de viatge, després de 1.800 quilòmetres de trajecte partits en dos dies, mitja vida en el capó d’una berlina de lloguer i dos nebodes, inesperades, als seients de darrere.
En la memòria queden unes festes de Nadal estranyes, curtes, però extraordinàries, en les que he sentit de ben a prop el calor tan especial que em proporciona la meua gent. Per davant, ara sí, un nou temps completament desconegut, el que suposa una sensació del tot nova. En parlarem.
Sort amic!! I manint-nos informats!