Silencis

Curiosament, viatjar en l’hora punta de la vesprada en el metro de Munic es converteix a sovint en un dels moments de més silenci del dia. No sé si és que el personal torna massa cansat com per articular paraula, si és que el veïnat de Perlach és especialment sigil·lós o sóc jo, que estic perdent facultats auditives. A vegades em fan dubtar. Hui, sense anar més lluny, les últimes cinc parades fins arribar a casa les he passat arraconat com podia en un cantó del cotxe, sentint la pròpia respiració entre la gentada. Qualsevol dia m’adorm i em desperta un operari a la cotxera.

2 comments

    • jordiortsmonllor

      En general, la gent va prou callada al metro. Excpecions que he detectat: quan hi ha futbol (juga el Bayern) o festa de la cervesa (Oktoberfest i alguna que altra nit de dissabte). Curiós allò que dius del Japó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s