Ko Tao. El gecko

Abans de llegir, clica aquest enllaç. Heu escoltat aquest animalot cantar? Imagineu hores i hores amb un xiulit com aquest a la vora. Com que això és el més normal a una diminuta illa tropical com Ko Tao, hem passat la darrera nit tractant de restar-li importància al soroll. Un so que, d’una forma que no acabàvem de comprendre -per la protecció d’una mosquitera consistent-, semblava eixir de la mateixa habitació. De fet, Mariola, que no és gens poruga, ha acabat abandonant el seu llit per a entrar d’un bot en el meu. Millor suar que patir, deu haver pensat farta del xiulit continuat a la seua orella mateixa. De bon matí, tot i que no hem tornat a sentir aquest animal al nostre costat, hem acabat per buscar-lo entre nosaltres. La idea era trobar un pardal o, més probablement, no res. Les intuïcions estan per a seguir-les. Darrere de la cortina ha acabat apareixent un rèptil de, de veritat que no exagere, uns cinquanta centímetres de llarg. Per a que vos tinc que enganyar, ens ha entrat poreta. No hi havia motiu, segons la gent de l’hotel, que ens han assegurat que l’animal que cantava com un pardal i ens ha fet companyia no era més que un gecko. Aquesta és la paraula anglesa per a definir el que tots a casa coneixem com una criatura tan poc agradable com inofensiva: el dragó. Això sí, el nostre gecko, per molt que menge mosquits com els de la península, pesava com un gat penjat de la paret i bramava com un titot -escridassava als seus-. Li haguera fet una fotografia, però quan l’he descobert darrere de la cortina no sabia de les seues intencions. O el que és el mateix, he tardat 0,5 segons en eixir pitant de l’habitació. Més tard tampoc l’he pogut fotografiar, ens han desallotjat de l’habitació i han vingut tres tailandesos somrients amb una vara i una escala. La criatura no volia eixir, així és que ens han canviat d’habitació en l’hotel. Mig hora després, encara estaven fussant per allà. Sospite que el final del rèptil, que ha captat l’atenció del personal de neteja per la seua grandària, ha sigut dramàtic. A hores d’ara, 24 hores després, són uns quants els geckos que canten al jardí. Hui sé que no són ocells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s