Tagged: ko tao

Ko Tao. El gecko

Abans de llegir, clica aquest enllaç. Heu escoltat aquest animalot cantar? Imagineu hores i hores amb un xiulit com aquest a la vora. Com que això és el més normal a una diminuta illa tropical com Ko Tao, hem passat la darrera nit tractant de restar-li importància al soroll. Un so que, d’una forma que no acabàvem de comprendre -per la protecció d’una mosquitera consistent-, semblava eixir de la mateixa habitació. De fet, Mariola, que no és gens poruga, ha acabat abandonant el seu llit per a entrar d’un bot en el meu. Millor suar que patir, deu haver pensat farta del xiulit continuat a la seua orella mateixa. De bon matí, tot i que no hem tornat a sentir aquest animal al nostre costat, hem acabat per buscar-lo entre nosaltres. La idea era trobar un pardal o, més probablement, no res. Les intuïcions estan per a seguir-les. Darrere de la cortina ha acabat apareixent un rèptil de, de veritat que no exagere, uns cinquanta centímetres de llarg. Per a que vos tinc que enganyar, ens ha entrat poreta. No hi havia motiu, segons la gent de l’hotel, que ens han assegurat que l’animal que cantava com un pardal i ens ha fet companyia no era més que un gecko. Aquesta és la paraula anglesa per a definir el que tots a casa coneixem com una criatura tan poc agradable com inofensiva: el dragó. Això sí, el nostre gecko, per molt que menge mosquits com els de la península, pesava com un gat penjat de la paret i bramava com un titot -escridassava als seus-. Li haguera fet una fotografia, però quan l’he descobert darrere de la cortina no sabia de les seues intencions. O el que és el mateix, he tardat 0,5 segons en eixir pitant de l’habitació. Més tard tampoc l’he pogut fotografiar, ens han desallotjat de l’habitació i han vingut tres tailandesos somrients amb una vara i una escala. La criatura no volia eixir, així és que ens han canviat d’habitació en l’hotel. Mig hora després, encara estaven fussant per allà. Sospite que el final del rèptil, que ha captat l’atenció del personal de neteja per la seua grandària, ha sigut dramàtic. A hores d’ara, 24 hores després, són uns quants els geckos que canten al jardí. Hui sé que no són ocells.

Saturació informativa en temporada alta (viatge al sud-est d’Àsia II)

Com qui passa una ressaca terrible després d’un dissabte de pet monumental, arribe a la nit de diumenge amb la boca seca, els ulls vermells i el cap a punt de rebentar. Per si fora poc, no hi ha forma de desprendre’s de l’embafós sentiment de culpa propi d’una jornada de pijama i nul·la productivitat. Però no, anit no vam eixir -n’hem tingut prou estos Nadals a Alcoi-, ni tampoc vam beure a casa, ni res per l’estil que ens haja pogut passar factura a l’endemà. El mal de cap és cosa de les vuit hores de rellotge que hem cremat davant de la pantalla de l’ordinador, intentant tancar una reserva -quatre- que per moments semblava impossible. I és que ens plantem en les platges del sud de Tailàndia en plena festa de l’Any Nou Lunar, aquest 2013 el 10 de febrer, el que fa que buscar un hotel siga tan complicat com intentar-ho en Benidorm el 15 d’agost. Siga com siga, i després de salvar el lio monumental que genera consultar a la vegada la Lonley Planet de torn, les webs de Booking, Tripadvisor i Asia Rooms i mitja dotzena de blocs sobre Tailàndia, hem aconseguit quatre habitacions a Phuket, Ko Lanta, Ko Samui i Ko Tao. Com diuen al meu poble: lo que va davant, va davant.