Si l’hivern ha sigut etern i la primavera inexistent aquest any a Munic, el mes de juliol està sent especialment assolellat. I sec. Tant, que per primera vegada en molt de temps es poden veure estos dies a operaris municipals i particulars regant la gespa abans no desaparega del tot dels jardins. A baix de casa, els til·lers han perdut de sobte totes les flors, constatant que l’estiu avança imparable. Un dels millors refugis urbans els dies de calor és el riu, una vegada més. Seré raret, però l’Isar em segueix resultant fascinant dos anys després, amb la seua aigua transparent plena de banyistes a la tarda. L’altre dia em vaig creuar amb un pescador que provava sort a última hora de la vesprada, mentre desenes de persones al seu voltant aprofitaven per a berenar a la llera. De rerefons, només la torre del parc olímpic i alguna xemeneia fora de lloc em van fer recordar que seguia a la gran ciutat. En moments com aquell, idíl·lica gran ciutat.

L’Isar al vespre

El riu, piscina d’aigua clara