Tagged: riu isar

#rutaBayern: les fonts de l’Isar

No és l’Elba, no és el Danubi, però és el nostre, el riu sempre és vida, i amb el temps he anat estimant-lo més i més. L’altre dia, potser una mica d’hora si tenim en compte que mig matí el vàrem passar xafant neu de primavera, vàrem acudir en busca de les fonts de l’Isar, al Tirol.

Exactament no vàrem arribar a les fonts, poc va faltar, i ens varem endinsar a canvi, com ens fou possible, en la curiosa i poc concorreguda gola de Gleirsch. Una excursió d’una dotzena de quilòmetres, anada i tornada –llàstima que no siga una ruta circular–, més bé senzilla per començar la temporada de senderisme als Alps i la zona prealpina.

Gleirschklamm

Gleirschklamm

Ruta sencera. Nosaltres vàrem fer la variant primera. /WEB

Ruta sencera. Nosaltres vàrem fer la variant primera. /WEB

La passejada, potser una mica sobrevalorada si atenem a les ressenyes que en fan els aficionats locals i que la situen com una cosa única –al final, de goles amb caigudes d’aigua, n’hi ha bona cosa per ací–, comença i acaba al poble austríac de Scharnitz, als peus del Karwendel. Es fa sempre a la vora de l’Isar, aigua pura i fresca, acabada de nàixer de la muntanya, sense massa desnivell acumulat i caminant sempre en pla o amb una pendent mínima. Es camina per la vall, de fet, arrencant al poble per sota dels 1.000 metres i amb un cota màxima per davall dels 1.200.

Els camins estan suficientment assenyalats fins que s’arriba al Gleirschklamm, la gola, un comença un tram d’un parell de quilòmetres que està marcat amb color negre, difícil. No diria que es un camí complicat, tot i que és cert que es passa per camins molt estrets en un barranc, potser no és la millor opció per a excursionistes poc acostumats o amb vertigen. Res greu, però.

gleirschklamm3

Gleirschklamm

gleirschklamm2

Cert que, segons quan, hi ha una mica de caiguda

En el nostre cas, la abundant neu que encara quedava a les parts d’ombria, just acabat l’hivern, ens va impedir completar els últims metres del matí, però no gaudir-ne.

Per cert, com que la tranquil·litat és absoluta a esta ruta, també ho és pel que fa a cabanyes en les que trobar cervesa fresca o alguna cosa per menjar. Millor portar els entrepans, doncs.

Les postres, això sí, les vàrem fer a Mittenwald, de camí de tornada i ja a Baviera. Seguts a una terrassa al carrer principal, amb unes magnífiques vistes del Karwendel en primer pla.

Els pics noroccidentals del Karwendel, des de Mittenwald

Els pics noroccidentals del Karwendel, des de Mittenwald

*Nota per al viatger
Hi ha descripcions detallades de la ruta a diferents webs, en alemany. És el cas d’aquestes resenyes a Bertour Online.

Juliol al sol

Si l’hivern ha sigut etern i la primavera inexistent aquest any a Munic, el mes de juliol està sent especialment assolellat. I sec. Tant, que per primera vegada en molt de temps es poden veure estos dies a operaris municipals i particulars regant la gespa abans no desaparega del tot dels jardins. A baix de casa, els til·lers han perdut de sobte totes les flors, constatant que l’estiu avança imparable. Un dels millors refugis urbans els dies de calor és el riu, una vegada més. Seré raret, però l’Isar em segueix resultant fascinant dos anys després, amb la seua aigua transparent plena de banyistes a la tarda. L’altre dia em vaig creuar amb un pescador que provava sort a última hora de la vesprada, mentre desenes de persones al seu voltant aprofitaven per a berenar a la llera. De rerefons, només la torre del parc olímpic i alguna xemeneia fora de lloc em van fer recordar que seguia a la gran ciutat. En moments com aquell, idíl·lica gran ciutat.

L'Isar al vespre

L’Isar al vespre

isar_platja

El riu, piscina d’aigua clara