#rutaBayern: on el Danubi esdevé immens

Qui no n’ha sentit parlar alguna vegada del riu Danubi? A classe de Geografia sempre ens han dit que és el segon riu més gran (llarg) d’Europa (darrere del Volga), si bé els que vivim a Baviera estem acostumats a travessar un riu relativament modest. Això fins que arriba a la petita ciutat de Passau, ja amb la frontera amb Àustria. El cas és que el riu no es fa gran perquè sí, en aquesta població que acostuma a funcionar com primera parada de creuers fluvials pel Danubi, sinó que, principalment, esdevé immens degut a la confluència de tres rius en un mateix punt. És el denominat Dreiflüsse-Eck, la cantonada dels tres rius, on l’Inn, el mateix Danubi i el petit Ilz en fan un de sol.

El 'Dreiflüssse-Eck' vist allà mateix, amb l'aigua del Danubi per l'esquerra i la de l'Inn per la dreta; l'Ilz no s'aprecia

El ‘Dreiflüssse-Eck’ vist allà mateix, amb l’aigua del Danubi per l’esquerra i la de l’Inn per la dreta; l’Ilz no s’aprecia

El 'Dreiflüsse-Eck' des del cel: a l'esquerra l'Inn,  al centre el Danui i a la dreta, petit i fosc, l'Ilz. /WEB

El ‘Dreiflüsse-Eck’ des del cel: a l’esquerra l’Inn, al centre el Danui i a la dreta, petit i fosc, l’Ilz. /WEB

Ara fa uns dies vaig tindre l’oportunitat de passar una estona a aquest tranquil cantonet i vaig quedar certament atrapat pel flux de les aigües. Jo no ho sabia pas, però resulta que l’aigua verda de l’Inn, tenyida pels materials arrossegats des dels Alps, sembla engolir-se les aigües blaves, prou més fosques, que porta el Danubi des de l’oest, mentre per l’esquerra aplega modest però estrany un cabdal d’aigua encara més obscura, entre marró i negra, que no és altre que el de l’Ilz procedent de la Selva de Baviera i Txèquia. Fins i tot em va cridar l’atenció que aquesta partida sembla guanyar-la l’Inn, que és el que acaba fluint per damunt de tot i el que sembla empentar més aigua –la seua és la taca més gran–. Ara he sabut però que si el nou riu, després de la fusió al Dreiflüsse-Eck, segueix tenint el nom de Danubi i no d’Inn és pel fet que el primer arriba a Passau amb 647 quilòmetres a les esquenes, pels 510 del segon, així com pel fet que el Danubi té allà una fondària de vora set metres, pels dos de l’Inn. Com curiositat, la serenitat aparent amb que el Danubi conflueix a Passau resulta ser prou enganyosa. Des de fa dècades, els habitants de la ciutat i especialment els del centre històric, estan acostumats a les seues envestides. Les pluges de tardor i, més encara, les de primavera –per allò del desglaç– han esdevingut un malson per a la gent d’allà que regularment veu com el Danubi de tant en tant amenaça d’engolir les seues cases. La darrera vegada, ara fa no res, va ser el 3 de juny de 2013 quan el riu va arribar a créixer en 12 metres d’alçada al seu pas per la població. Al setembre encara es veien de fet les marques d’humitat per tot arreu.

Marques de las crescudes d'aigua al centre de Passau; la més alta és de la de juny de 2013

Marques de las crescudes d’aigua al centre de Passau; la més alta és de la de juny de 2013

Més posts de viatges sobre Baviera en:

rutaBayern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s