El dia comença a les cinc del matí i sembla que no acaba mai. Quan el cel roman gris, l’ànim és variable; si els núvols van i venen sembla que el cos s’anima. Passen i passen, tapen i destapen, agranen el cel blau de Baviera. Descarreguen aigua, tanta aigua. No sempre. Hi ha maigs i maigs. Sinònim de tempesta i amb sort de sol. L’any passat fou l’any de la hochwasser, el senseprimavera. Enguany, ensurt. Aquesta setmana, per fi, tenim llorenç. I de quina manera. Al carrer tothom sembla somriure. Ho estem celebrant.

Ahir a la vesprada, al parc olímpic