El que vos espera
Xiquets, en només deu dies us tenim ací. Si vos dic la veritat no he tingut un segon en els darrers dies per respirar tranquil, menys per a preparar el que vindrà. No cal, paraula, ho passarem d’allò més bé. El que sí em té fart és l’oratge. No vos puc prometre res. Quin estiu més fastigós, parle del temps, estem tenint enguany a Munic. Els til·lers ja han començat a reballar la flor al terra, els més matiners es preparen per a fer el mateix amb la fulla, i encara no hem tingut ni dos dies seguits de sol i calor. Els matins en gris permanent han fet dels de tempesta una meravella. Vint-i-cinc graus i una bona estona de sol és tindre sort. La temperatura ideal del viatger, direu. Cert, menys del que demana llac i riu. Ja sabeu que jo en sóc un fanàtic d’això. Ahir no em vaig poder banyar al llac, però quina por que vaig passar al cotxe. Així d’entrada diria que no havia vist caure una tromba d’aigua tan forta des de fa molts anys. Aquaplàning a l’autopista A95. O més aigua en trenta minuts de cortina al volant que en un trimestre de calendari alcoià de secà. Por. El riu, normal, ens baixa tan brut que ningú no s’atreveix a ficar-li mà. Ni en dies de sol i basca com este divendres. Quinze o vint desgraciats van tindre que ser evacuats l’altre dia de l’Isar per Protecció Civil, fent l’imbècil. Brut? De brossa ben entesa, natura, que no de merda humana. Però així no dóna gust. Les coses poden canviar. Hui tenim Llorenç, demà sembla que tornen els trons. Com la setmana vinent. Per ganes no serà, si l’oratge ens ho permet passarem uns dies fluvials, de bicicleta, de cervesa al aire lliure, o biergarten. A vore si és veritat. Per ganes no serà.
Espero que faci millor temps perquè jo vinc la setmana vinent..però tampoc calor, la veritat!
MOntse
Mira, potser faré alguna excursió d’aquestes que organitzeu!!!!
MOntse
Una pregunta por curiosidad. Cuando empiezas un artículo, tienes algún criterio para decidir escribirlo en catalán o en castellano, o según te sale? He visto artículos de la misma categoría en ambos idiomas y siempre me da curiosidad.
Nunca sé si los catalanes que conozco o leo son puros bilingües o, como un amigo valenciano me comentaba que era su caso, el español es algo más bien aprendido – muy bien aprendido, claro, pero aun así no natural para él. Supongo que dependerá de la zona, pero en el caso de bilingüismo, y sin estar en una conversación (que se elige uno u otro en función de los que en ella participan), cuál es el motivo de elegir una u otra lengua?
Al principio todas las entradas eran en catalán (del sur), como una forma de no dejar de escribir en mi lengua materna ahora que estoy en Múnich. Pero digamos que voy combinando según apetece. En mi caso no es ningún problema escribir indistintamente en una u otra lengua. Saludos
Gracias por la respuesta – y perdón por el off-topic, esto del bilingüismo, de tener dos lenguas que son igual de naturales para uno, siempre despierta mi curiosidad. El amigo valenciano que comentaba tampoco tiene problema (de hecho tiene un blog y escribe en castellano), pero entre él y su novia por ejemplo siempre hablan catalán, ya que es el idioma que les es natural, en sus propias palabras.
Nunca me había planteado el tema blog en su caso, porque él busca difusión igual que por ejemplo puede ser muniqueando.com , pero entiendo que al ser éste un blog más personal, esa no es la prioridad. De ahí la duda :).